dijous, 29 de setembre del 2011

Surt el pèsol negre número 53



Descarrega’l en PDF clicant sobre la portada
Època: II
juliol, agost, setembre de 2011
24 pàgines
6000 exemplars
Gratuït
Per llegir el sumari:
Pàgina 3 (abusos de poder):
_Bergueda Actual acomiada a les treballadores
Pàgina 4 (abusos de poder):
_El berguedà no necessita el desdoblament
de la C-16
_Tram final de l’Eix Diagonal
Pàgina 5 (abusos de poder):
_L’Ajuntament de Gironella apuja
les quotes de la Llar d’Infants
_El Cas Tous podria ser reobert
Pàgina 6 (abusos de poder):
_Els cossos policials proven noves
armes a Castellbell i el Vilar
Pàgina 7 (abusos de poder):
_Mobilitzacions contra el càmping
de La Nou
Pàgina 8 (abusos de poder)
_Retallades a la RMI
_La dreta rància demana un homentage
a les víctimes “nacionals”
a Navarcles
Pàgina 9 (notícies vàries):
_XIV Marxa Homentage Maquis
_ Nou judici contra Les Bigues
_Ràdio Bala estrena nova programació
_”Deprisa, deprisa”
Pàgina 10 (Reflexió):
_Internet aplana les nostres vides
Pàgines 11-14 (Dossier central):
_Moviment 15-M o de la indignació
Pàgina 15 (d’arreu):
_Armas de barrio
Pàgina 16 (d’arreu):
_La Val Susa paura non ne ha
Pàgina 17 (abusos de poder):
_ Mala IKEA
Pàgina 18 (anticarcerari):
_14-S. Solidaritat amb Tamara
_Una presó voluntària?
Pàgina 19 (anticarcerari):
_Hacinamiento y muerte a la italiana
_Breus presxs
Pàgina 20 (antipatriarcal):
_Noves ofensives anti-avortistes
amb l’arribada del Papa a Madrid
Pàgina 21 (autogestiona’t):
_Alletament matern, autogestió en
pròpia pell
Pàgina 22 (humor i poesia)
Pàgina 23 (ressenyes i receptes)
Pàgina 24 (entrevista):
_Parlem amb… Black Bloc

dissabte, 24 de setembre del 2011

MANIFEST UNITARI A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA


MANIFEST UNITARI A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

El 29 de setembre de l’any passat, des de el sindicalisme institucional fins al sindicalisme de classe i reivindicatiu, es va convocar una Vaga General, amb l’objectiu de parar les mesures neoliberals que dictaven les institucions capitalistes, i que tant el govern espanyol com el català, amb el suport dels respectius parlaments, aplicaven submisament. Aquestes mesures van ser un atac més als drets de totes les treballadores, generant més riquesa pels que han provocat la “crisi”: el capital financer i productiu.
Amb aquestes mesures, el govern i la patronal, han continuat aplicant la seva política neoliberal i capitalista que pretén fer-nos pagar la crisi a la classe treballadora amb més atur i precarietat. Mesures com la reforma de les Pensions, allargant dos anys la vida laboral, o les congelacions salarials, que han estat recolzades pel sindicalisme corporatiu, traint un cop més el missatge de la convocatòria de vaga de l’any passat.
Els firmants d’aquest manifest fa un any vam cridar a la Vaga General i ens vam comprometre a que la nostra no seria una lluita d’aparador. Amb totes les nostres forces hem continuat mobilitzant-nos, denunciant en els centres de treball pactes que suposen pèrdues en els drets laborals, oposant-nos el 27-G a la vergonyosa reforma de les pensions pactada per CCOO i UGT, rebutjant de ple les retallades a la sanitat i educació, la precarització laboral, els abusos i privilegis de banquers i polítics institucionals, diluint-nos amb les que des de les places i les assemblees reclamen una democràcia real, etc. En aquest camí moltes vegades el verticalisme sindical ha optat per donar l’esquena als interessos de la classe treballadora i han actuat com una simple corretja de transmissió de la nostra pèrdua de drets venent com inevitables rebaixes i pactes socials.
Per tot això, les organitzacions sindicals firmants d’aquest manifest, analitzem que per canviar l’actual situació i el sistema, es imprescindible la unitat i la lluita sostinguda de totes les treballadores amb tots els moviments socials. Valorem positivament la gran resposta social que es va produir el 15 de maig, el 15 de juny i el 19 de juny i que ara continua amb les mobilitzacions a educació o sanitat, a les que donem tot el nostre suport.
Considerem molt necessària que la mobilització sigui contínua i sostinguda en el temps per exigir juntes i el més unitàriament el següent:
1.       Defensa dels serveis públics (educació, sanitat, transports,…) i la nostra oposició a les retallades, les privatitzacions i externalitzacions.
2.       No pagar el deute i que la banca i els sectors estratègics siguin de titularitat pública.
3.       Derogació de les reformes laborals i de les pensions.
4.       Redistribució de la riquesa i repartiment del treball, per crear ocupació digne per totes i mentrestant garantir un ingrés adequat a totes les persones desocupades.
5.       Paralitzar els desnonaments i garantir l’habitatge de lloguer a preus assequibles per tothom.
Per aconseguir aquests objectius convoquem a mobilitzar-nos unitàriament el 29 de setembre en les localitats de Catalunya, per que siguin accions en les que es recordi la nostra oposició al pacte social, així com preparar jornades de lluita. A més, recolzem altres mobilitzacions com la jornada del 15 d’octubre, així com les lluites en defensa de la educació, sanitat i d’altres serveis públics que s’estan convocant en tot el territori.
Totes aquestes mobilitzacions i altres que convocarem ben aviat van encaminades a crear les condicions necessàries que possibilitin la convocatòria d’una Vaga General per aturar els atacs als drets socials i laborals.
LA LLUITA ÉS AL CARRER I EN ELS LLOCS DE TREBALL,
EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS CAP A LA VAGA GENERAL
SINDICALISME COMBATIU I NO PACTISTA                                                                                                Setembre de 2011

divendres, 23 de setembre del 2011

La nova Secció Sindical de CGT Stradivarius Logística obté èxit aclaparador a eleccions sindicals

La nova Secció Sindical de CGT Stradivarius Logística, constituïda fa tan sols 2 mesos, ha obtingut un èxit aclaparador a recents eleccions sindicals al comitè d´empresa , obtenint 7 dels 9 delegats del comitè d´empresa, on hi concorrien 243 treballadors/es.
Es varen presentar amb l´objectiu i la il.lusió de canviar les coses i amb una tasca creativa i utòpica, que possibilita sempre un pas més enllà del que pugui semblar possible.
Els compromisos amb els que CGT Stradivarius Logística S.A. es varen presentar foren:

  1. Fer d´aquest sindicat dels i pels treballadors.
  2. Lluitar pels drets del treballador practicant els valors del diàleg i la comprensió. I en cap cas, prendre decisions sense informar abans , per mitjà d´assemblees i votacions.
  3. No consentir cap tipus de discriminació entre col.lectius , ni categories.
  4. Valorar els principis de l´empresa, bo i fomentant la comunicació entre caps i treballadors.
  5. L´honestetat i la transparència siguin el seu aval, inclús per a reconèixer les propies errades i limitacions, sense amagar la informació.
Amb aquests principis, va afrontar les eleccions recents eleccions sindicals amb els següents resultats:

Col.legi de Tècnics i Administratius: 

CGT (13 VOTS)= 1 DELEGAT
CCOO(8 VOTS)= 0 DELEGATS

Col.legi d´Especialistes i Tècnics no qualificats:

CGT (143 VOTS)= 6 DELEGATS
CCOO(15 VOTS)= 1 DELEGAT
UGT (17 VOTS)   = 1 DELEGAT


Amb aquest resultats es dóna un tomb fruit del treball de la nova Secció Sindical de CGT Stradivarius Logística S.A. a rebut el suport de 156 treballadors/es dels 203 treballadors/es que han exercit el dret a vot, d´un total de plantilla de 243 treballadors/es d´Stradivarius Logística S.A, suposant el suport del 77% de la plantilla que han exercit el dret a vot , A votat al comitè per la CGT.
Aquest és un exemple més del treball des de la honestedat, la Federació Local de CGT Manresa , està implantant-se en cada cop més empreses de la comarca del Bages.

Més informació a Web CGT Stradivarius Logística:

http://www.seccionsindicalcgtstradivarius.webself.net/







dijous, 22 de setembre del 2011

Un jove es troba en estat de coma després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra a Manresa. Manifestació a Manresa el 23 de setembre



El passat 31 d’agost el Mustapha es trobava al carrer Escodines de Manresa parlant amb un amic. De sobte, va aparèixer una motocicleta dels Mossos d’Esquadra que es va parar al seu costat amb l’objectiu d’identificar-los. El Mustapha, al no tenir ?papers?, no va tenir més remei que sortir corrents per evitar ser detingut i deportat.
Després d’una petita persecució i d’amagar-se en un contenidor d’escombraries, el Mustapha va ser finalment detingut al carrer Puigterrà de Dalt sense oposar resistència. Testimonis presencials dels fets van dir que els Mossos d’Esquadra es trobaven molt nerviosos. A partir d’aquest moment només sabem la versió policial dels fets, que diu que en Mustapha va ser portat directament a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa per curar-se unes petites ferides que suposadament hauria patit durant la fugida o la reducció.
L’informe també diu que un cop a l’hospital el Mustapha va ser portat al box penitenciari d’aquest mateix recinte per ser atès pels metges. Durant el període de temps que el Mustapha va estar en el box penitenciari esperant a ser atès, sempre va estar sota custòdia policial. A les 20h de la tarda el Mustapha va ser trobat, per una doctora, en el box penitenciari amb una parada cardiorespiratoria. Segons expliquen els Mossos d’Esquadra havia intentat treure’s la vida ell mateix.
Com és possible que un detingut emmanillat, trobant-se sota custòdia policial i dins d’un hospital, es pugui intentar suïcidar sense que ningú ho vegi i intervingui?
El Mustapha es troba encara avui en coma a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Manresa, el seu pronòstic no li és gens favorable.
VOLEM SABER LA VERITAT I DEMANEM JUSTÍCIA!

MANIFESTACIÓ DIVENDRES 23 de SETEMBRE a les 20h a la PLAÇA SANT DOMÈNEC (Manresa)

* s’adjunta aquest manifest en català i castellà
>>> La notícia publicada a Manresa.info, on surt la versió policial dels fets:

dimecres, 21 de setembre del 2011

La gran farsa de la democràcia participativa. El 20N no votiss!

El proper 20 de novembre, hi ha convocades eleccions al Parlament
Espanyol. Ja sabem el resultat. Totes les enquestes coincideixen en que el proper
president del Govern serà Mariano Rajoy.Si per alguna raó no es verifica el resultat
previst, llavors el president del Govern serà Rubalcaba. Guanyi qui guanyi tot
seguirà igual que abans. “Todo atado y bien atado”. Fins i tot es poden superar a
ells mateixos i empitjorar la situació amb més corrupció, més retallades, més
beneficis per a la banca i les grans empreses, més reduccions salarials, més
augment de jornada, més atur, més ERO’s, noves reformes laborals, més
desnonaments, etc, etc, etc. Si el moviment de les acampades del 15M  va
ser compatible amb el creixement del PP i el descens del PSOE a les eleccions
municipals i autonòmiques del 22M, res no fa pensar que aquesta vegada hagi de
ser diferent.  Potser perquè molta gent és conscient d’aquesta realitat, una de les
senyes d’identitat del 15M és que NINGÚ NO ENS REPRESENTA.
I és que, malgrat que els polítics continuïn actuant com si no passés res, ens trobem
davant d’una crisi de legitimitat de la democràcia. En els seus inicis la
democràcia de l’antiga Grècia exigia dels càrrecs públics que no fossin retribuïts
més enllà d’una remuneració similar a la que podien percebre en la seva activitat
habitual, no podien ser renovats en el seu mandat i la gestió havia de ser
transparent fins el punt que qualsevol indici de corrupció era considerat un
delicte greu. Res a veure amb un sistema que permet a polítics com Zaplana dir
sense embuts allò de “yo estoy en esto para forrarme”, que tolera centenars de
casos de corrupció (principalment del PP i del PSOE), i que, en lloc de condemnar
políticament els casos de suborn, sembla que se’ls premia electoralment.
Pel que fa als pioners de la democràcia liberal, amb les seves consignes de
llibertat, igualtat i fraternitat, s’oposaven al poder absolut del rei i el seu executiu,
postulant un sistema polític basat en la separació de poders i en l’elecció dels
càrrecs públics. Aquestes idees van servir per oposar a un règim feudal legitimitat en
la voluntat de déu, un sistema capitalista basat en els interessos dels homes de
negocis i en l’obtenció de diners com a valor suprem. Però el liberalisme triomfant
ràpidament va oblidar els seus postulats i el propis defensors de la Revolució
Francesa, tan aviat com van comprovar que els negocis eren compatibles amb
l’absolutisme, van consentir l’estat autoritari i la corrupció durant el govern de
Napoleó III. El primer aliat del despotisme ja no és l’astúcia sense escrúpols del
Príncep de Maquiavel, sinó l’apatia política del poble.
El descobriment de què la tirania es pot exercir sense necessitat d’abolir les
institucions representatives, de què es pot governar amb el consentiment del poble
en contra dels interessos de la majoria, va reduir el concepte de democràcia fins a
transformar-lo en allò que els mateixos liberals anomenen democràcia formal. La
sobirania popular ja no expressa la voluntat del poble, sinó la dels seus
representants, legitimats pels vots en unes eleccions més o menys periòdiques.
Quan les institucions democràtiques no poden garantir els interessos del capital,
els demòcrates no tenen cap recança per donar suport a les dictadures. La nostra
República de 1936 és un bon exemple de com els demòcrates francesos i anglesos,
davant el perill d’una revolució obrera, van preferir el feixisme de Franco amb els
seus aliats Hitler i Mussolini, abans que ajudar la democràcia a Espanya. I, pel
que fa a la resta del món, Chomsky ha explicat molt bé com els EUA s’han
e n c a r r e g a t d ’ o b s ta c u li t z a r l e s democràcies que no garanteixen l’imperi
dels negocis. Argentina i Xile serien el paradigma d’aquesta política.
Quan un sistema polític subverteix els mateixos principis en què es legitima, està
esgotat. El proper dia 20N ens donaran a escollir entre el populisme democristià del
PP i el progressisme socialdemòcrata del PSOE. Dos partits amb discursos
aparentment diferents, però al servei d’un únic neoliberalisme veritable. Tots dos
partits estan d’acord en ampliar l’edat de jubilació fins als 67 anys, en una nova
reforma laboral que lligui els salaris a la productivitat, en reduir els impostos als
més rics, en reduir el dèficit actuant únicament sobre les retallades socials, en
privatitzar els serveis públics com la sanitat i l’educació. Tots dos partits estan
d’acord en fer-nos treballar més hores, amb el consegüent augment de l’atur, en
aplicar les consignes del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i la Unió
Europea, estan al servei dels homes de negocis en defensa de la dictadura del
capital i en contra dels interessos dels treballadors i les treballadores.
Si volem canviar les coses, és evident que no hem de donar suport
ni al blau dels ocellots ni al vermell dels capolls, ni als seus possibles
aliats CiU, PNB, ERC, IU, IC-VERDSEUA,... Però tampoc als partidets, que no tenen cap opció, però que amb les seves candidatures contribueixen a legitimar el sistema de dominació i explotació al que estem sotmesos. Alguns d’aquests partidets, atrinxerats en un ambigu
anticapitalisme, defensen de forma més o menys velada els principis de la Revolució
Russa de 1917. La història ja ha posat en el seu lloc als partits comunistes de
l’anomenat socialisme real i tots els crims i genocidis que s’han justificat en nom
dels interessos de la classe obrera. La dictadura del proletariat basada en els
principis del marxisme-leninisme ens diuen que ha de ser dictadura per a la
burgesia i democràcia per als treballadors, però, sempre que s’ha dut a la pràctica,
ha acabat en dictadura del partit i punt. Creiem que l’abstenció activa és la millor
forma de lluita contra l’apatia política de la població, per perdre la por al poder i per
desmitificar la fal·làcia de la sobirania popular. Si volem construir una nova
societat, l'única alternativa per a la classe treballadora és deslegitimar l’actual
sistema de partits a través de la desobediència civil, les lluites per
l’autogestió de totes les àrees de la societat i el rebuig general al sistema que
ens explota i ens oprimeix.
L’abstenció activa és l’única forma de respondre davant unes
eleccions que no són res més que la posada en escena de la gran
farsa de la sobirania popular.