Fa 10 anys que va desaparèixer a l’estat espanyol el servei militar obligatori, eliminant l’obligatorietat de realitzar 9 mesos de mili o de Prestació social substitutòria. Lluny, molt lluny, de ser el regal d’un govern comprensiu, va ser el fruit d’una campanya de desobediència civil portada a terme per milers de persones al llarg de gairebé 30 anys, ja des de principis dels anys 70. Hem de ser conscients que sense insubmissió la mili no hauria deixat d’existir.
Les polítiques militaristes dels successius governs han facilitat pràctiques polítiques com que La R + D militar sigui més de tres vegades superior a la dedicada a la investigació sanitària o que, dels crèdits concedits a la indústria militar espanyola en els últims 15 anys, només hagi estat retornat l’1% d’un total de 14.205,7 M €. També és important saber que la despesa militar per cada habitant de l’estat és de ni més ni menys que 374 euros l’any.
En aquest estat de coses la campanya d’objecció fiscal a la despesa militar proposa, des de fa gairebé 30 anys, que si no volem la guerra ni desitgem plegar-nos a una lògica militar de construir la societat hem de començar per no finançar-la. La campanya és, en aquest sentit, directa i contundent: implica deduir en la declaració de la renda la part corresponent a la despesa militar.
Es tracta d’un gest que és al mateix temps una acció de desobediència civil, que no et portarà més d’una estona fer i al que possiblement mai li hagis donat importància. Potser perquè mai t’hagis plantejat que passaria si milers i milers de persones li diguéssim alt i clar a l’estat que no volem de cap manera finançar la indústria militar ni el model de societat que defensa.
No hem de menysprear la potència d’aquesta acció aparentment simbòlica: si els milers de persones que vam acudir a les manifestacions contra les guerres, en la lluita anarcosindicalista del dia a dia, en la defensa de postulats antimilitaristes, féssim aquest gest, aquesta acció de desobediència civil , estaríem davant d’una campanya que podria tenir semblant repercussió (fins i tot més àmplia) a la que va acabar amb una estructura tan aparentment ferma com la mili.
Informa’t, pregunta’ns, trenca la teva por, practica aquest plaer desobedient que agrairan les generacions futures. I recorda que no estàs sol @: cada any milers de persones objectores fiscals trenquem la norma i ens atrevim a cridar NO A LA GUERRA, A CAP GUERRA. Soles no podem i no té sentit, juntes és més divertit i efectiu.
Secretaria d’Acció Social Comitè Confederal CGT
Documents adjunts a aquest article :
Diptico OF 2011 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada