El 17,1% dels menors viuen per sota del llindar de la pobresa

El 17,1% dels menors viuen per sota del llindar de la pobresa

Del web El 17,1% dels menors viuen per sota del llindar de la pobresa

A l’escola amb gana i sense quadern: la crisi s’acarnissa amb els nens a l´Estat Espanyol
El 17,1% dels menors viuen per sota del llindar de la pobresa
La crisi empitjora les seves condicions de vida, alimentació i educació Els pares tenen dificultats per comprar material escolar i roba Cada nen que neix a Espanya ho fa amb un deute públic de 15.570 euros Segons un informe d’UNICEF la infància és el col · lectiu més pobre a Espanya
"Alguns nens expliquen que fan un àpat al dia i tenen fam . Són els casos més dramàtics però existeixen ". Són paraules del president de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), Jesús María Sánchez, qui explica a RTVE.es que també cada vegada és més habitual que els alumnes vagin a classe sense el material escolar que se’ls exigeix.
La crisi colpeja amb força als més petits. Les dades són alarmants. Per primera vegada en la història, els nens s’han convertit en el col·lectiu més afectat per la crisi econòmica a Espanya , segons un recent informe de l’Unicef ​​, que posa de manifest que al nostre país viuen gairebé 2,2 milions de nens en pobresa relativa .
El 17,1% dels menors a l’Estat espanyol viuen per sota del llindar de la pobresa (15.820 euros anuals per a una família de dos adults i dos nens), una taxa que situa a l’Estat espanyol com el quart de la UE amb la proporció més alta de nens pobres , per darrere de Romania, Letònia i Bulgària. Augmenta també el percentatge de nens que viuen en llars amb una privació material severa i dels que viuen en llars que pateixen pobresa crònica.
Empitjorament de les seves condicions de vida, de la qualitat de la seva alimentació i de la seva educació i dificultat per a costejar tractaments mèdics no inclosos en el sistema públic són algunes de les conseqüències de la crisi econòmica que ha provocat que el nombre de llars amb tots els seus membres adults en atur creixi un 120% entre 2007 i 2010, segons Unicef.
Creu Roja iniciava mes de juny un nou pla de repartiment d’aliments per a les famílies que pitjor ho estan passant que inclou lots infantils de cereals, llets de continuació i potets.
"El meu marit i jo estem a l’atur. Vinc al repartiment d’aliments perquè tinc un nen de cinc anys i he d’assegurar aliments bàsics per casa com llet, galetes, arròs o pasta". Així tinc la tranquil·litat que el meu fill podrà menjar cada dia, explica a RTVE.es Graciela, que porta el seu carro ple de menjar d’una de les seus de Creu Roja.
Yolanda Cagigal, treballadora social de Creu Roja, assegura a RTVE.es que la prioritat absoluta per a ells són les famílies amb nens petits. A més del repartiment mensual d’aliments, un cop l’any lliuren bolquers als que no poden fer front a aquesta despesa imprescindible.

"Els meus fills mengen pitjor que abans".
Joaquín té 37 anys i no arriba a final de mes des del mes de novembre quan va perdre el seu treball com a tècnic en control de plagues. Està divorciat i lamenta que els seus fills de 4 i 9 anys paguin per la crisi. "Només compro menjar el cap de setmana que em toca estar amb ells i de pitjor qualitat. Els meus fills mengen pitjor que abans", explica a RTVE.es aquest jove.
"Els nens són pobres perquè viuen en famílies pobres que no poden fer front a les despeses mínimes mensuals i això, malauradament, cada vegada és més habitual ", ha explicat a RTVE.es la coordinadora a Madrid de la Xarxa Social contra la pobresa i exclusió social, Gabriela Jorquera.
Paco, un cuiner de 44 anys, també reconeix que les seves dues filles s’alimenten pitjor que abans. Està a l’atur i cobra l’ajuda per a desocupats sense prestació de 426 euros. "Pagament la hipoteca, les factures i no em dóna per més. Les postres ja són un luxe", diu.
Martina va cada nit amb el seu fill Josep, de sis anys, a sopar al menjador social per a menors que l’Associació Missatgers de la Pau ha obert a Embajadores (Madrid). Allà es dóna cada tarda suport escolar a 100 nens. Després d’estudiar arriba l’hora del sopar. Permeten que o bé el pare o la mare puguin sopar amb els petits.
Des del centre asseguren que la majoria de la població que acudeix al centre és immigrant però cada vegada hi ha més espanyols que es veuen en una situació límit per la crisi.
Dulce Jiménez, una de les treballadores socials del centre, s’indigna per la situació de molts nens: "Els ciutadans corrents no som culpables de la crisi però, per descomptat, els nens menys". "Hi ha diners per Bankia però aquí ve gent que no ha de posar-se a la boca ", denúncia, mentre separa aliments i prepara les bosses per repartir a les famílies.

Problemes per comprar el material escolar necessari
A les escoles la crisi també ha envaït les classes "Molts alumnes no porten material tan bàsic com cartolines, coles o quaderns", ha explicat a RTVE.es Alicia Jiménez, de l’Associació de Pares i Mares del col·legi Max Aub (València). No pregunten massa als nens perquè saben la resposta en la majoria dels casos: "No hi ha diners a casa". L’objectiu és no estigmatitzar-quan se sap o s’intueix que a casa hi ha dificultats econòmiques.
Des de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes denuncien la reducció o supressió, en molts casos, de beques de transport escolar, de llibres i de menjador. "És dramàtic escoltar a un pare dir que esborra el seu fill d’una activitat extraescolar perquè no pot pagar 10 euros, però això està passant en els centres", ha afirmat el president de la CEAPA, Jesús Sánchez, que també parla de problemes per comprar els uniformes o roba esportiva dels alumnes.
L’informe d’Unicef ​​"L’impacte de la crisi en els nens" alerta que les administracions han inclòs com a mesura de reducció del dèficit públic la supressió d’ajuts a les famílies. També critiquen l’enduriment de les condicions per accedir-hi.
Els nens perceben els problemes derivats de la crisi
Els nens que van a sopar al menjador social de Missatgers de la Pau a Madrid entren feliços cada tarda i se senten a les taules de colors. "Ells no han de donar compte de la situació en què estan les seves famílies, així que aquí res de penes, tot alegria i jocs ", explica a RTVE.es Dulce Jiménez, treballadora social.
Els més petits perceben i, en ocasions pateixen, l’increment d’estrès dels adults i molts poden arribar a sentir-se culpables de la situació creada , el que afecta el seu rendiment escolar.
"La situació és dramàtica, quan acabi la crisi queda molta pobresa estructural", ha manifestat la coordinadora a Madrid de la Xarxa Social contra la pobresa i exclusió social.
Cap nen segurament conegui el significant del terme ’crisi de deute’ però, segons Unicef, molta deute contreta a alts interessos (la de a llarg termini) repercutirà com a part d’una "hipoteca social" que fa que cada nen que neix en aquest moment a Espanya ho faci amb un deute públic de 15.570 euros. Enrere va quedar el néixer "amb un pa sota el braç".

FONT: RTVE.ES

Terror i caos a l’hipermercat Article d´opinió de Pedro Antonio Honrubia Hurtado

Del web Terror i caos a l’hipermercat

Des que en la jornada d’aquest dimarts passat diverses centenes de sindicalistes del SAT decidissin, pel seu compte i risc, desafiant tots els convenis i prohibicions internacionals, assaltar un parell d’hipermercats a les províncies de Cadis i Sevilla, Andalusia, Espanya, i el món sencer ... ... viuen en una situació d’autèntic caos.
Com ja és ben conegut, els perillosos activistes, integrants del comando "simpatia" de la perillosa organització terrorista andalusa coneguda com a SAT (ASW per les sigles en anglès i AlQaeda per les sigles en castellà del PPSOE), van irrompre abans del migdia d’ahir en dos supermercats andalusos, vestits amb samarretes reivindicatives, algunes desafiadors banderes blanques i verdes, i amb la ràbia popular com perillosa arma de destrucció massives amb què amenaçar a tots els allí presents, amb la intenció de sostreure una vintena de carros plens d’articles de primera necessitat que posteriorment pretenien repartir entre persones necessitades.
La commoció va ser tal que ràpidament el pànic es va apoderar dels esmentats supermercats. Els clients corrien d’un costat a l’altre de la sala amb atacs de nervis generalitzats, els nens i nenes es tiraven a terra i ploraven commocionats pel que estaven presenciant. Tan sols alguna valent caixera, que ja està a la llista dels seus patrons per ser una de les hereves de l’empresa el dia en què els seus amos estirin la pota, va ser capaç de contenir el seu terror i resistir valentament enfront de l’atac dels perillosos terroristes.
Afortunadament, els delinqüents es van conformar amb dur els carros de menjar (en el cas d’un dels supermercats arribant fins i tot a un acord amb l’empresa després d’una àrdua negociació on van participar els principals experts internacionals en la matèria), tot i que per molts moments es va témer per la vida de tots els presents, a qui els terroristes havien retingut com a ostatges i als que no van alliberar fins sortir amb els carros plens del supermercat.
No obstant això, malgrat això, un cop la notícia es va fer pública a través de la premsa, una onada de terror i pànic va recórrer al conjunt de la societat. Centenars de milers de ciutadans, d’aquells que compren de tant en tant productes hisendats al Mercadona o que tenen una amiga / veïna / familiar treballant de caixera en aquesta empresa per 800 euros al mes, veient perillar els seus interessos personals, així com tement una reacció en cadena que pogués desestabilitzar la societat en conjunt, van sortir rabents a condemnar i criticar l’acció terrorista, inundant les xarxes socials de missatges de repulsa contra els assaltants, amb l’esperança posada en què, igual que en el cas de la valenta caixera, ells també puguin heretar part de l’empresa quan estiri la pota el senyor Roig o, si més no, que no li pugin el preu del peix que Mercadona sostreu legalment al Sàhara i que ells compren com si fos marroquina.
Fins i tot es va arribar a demanar, per favor, que l’assalt no repercuteixi en nous abusos contra els treballadors i treballadores de l’empresa en altres ciutats de l’estat, avisant, això sí, que, si així fos, tota la responsabilitat seria dels assaltants. "Si tots féssim el mateix, això seria la llei de la selva", va ser la frase estrella de la jornada, demostrant així el profund sentit cívic de la ciutadania enfront de la barbàrie impulsada des dels sindicalistes del SAT.
De la mateixa manera, desenes de periodistes, d’aquests amb gran prestigi que treballen en els principals i més imparcials mitjans de comunicació de l’estat, van trigar tot just uns pocs minuts a sortir en defensa de la pau, de la democràcia i de la convivència, per condemnar també la terrorífica acció dels militants del sindicat andalús, arribant fins i tot a entrevistar a un dels caps de l’organització en directe, on tal personatge, un tal Sánchez Gordillo, lluny de sentir-se penedit i / o avergonyit per la seva acció, va mostrar novament de quina pasta estan fets aquests perillosos terroristes, mostrant-se orgullós dels fets, amenaçant amb nous actes similars i desviant l’atenció cap a temes menors com són les necessàries ajudes dels estats als bancs, les fallides per mala gestió de les caixes d’estalvi o la corrupció d’uns pocs polítics de determinats partits majoritaris que són minoria entre els seus honrats companys. Va arribar fins i tot a parlar de desocupació, pobresa, fam i misèria, tot per tal de justificar, mitjançant la demagògia populista, el seu acte terrorista.
No és sorprenent, després de conèixer les declaracions de Gordillo, l’onada de pànic només féu que multiplicar-se. L’estat, en conseqüència, s’ha vist obligat a intervenir amb tota celeritat, tractant així d’impedir que el desconcert generalitzat en què viu la societat des d’ahir, així com el terror que s’ha instal·lat als carrers d’Andalusia i la resta del estat, pugui arribar als mercats, el que, segons càlculs del propi govern, podria elevar la prima de risc per sobre dels 700 punts, i, amb això, un nou paquet de retallades de 100.000 milions d’euros hauria de ser implementat per defensar i salvaguardar els drets i interessos dels ciutadans.
Davant la gravetat de la situació, el govern, reunit en gabinet de crisi, ha estat debatent durant tota la nit quina podria ser la solució més efectiva. Tres van ser les que es van estudiar en aquesta reunió amb més força: la declaració de l’estat d’excepció, la il·legalització de la CUT-BAI (braç polític del SAT) o emetre ordres de detenció contra els participants en els assalts. Finalment, després de consultar amb els principals experts, el govern ha decidit optar per la tercera possibilitat, però sense descartar fer ús de qualsevol de les dues primeres en cas que la situació torni a repetir en els pròxims dies en aquests o altres indrets de l’estat .
Tot, com no podria ser d’altra manera, en defensa de l’únic dret indestructible que existeix: el dret a la propietat privada. De fet, com ja s’han encarregat de demostrar diverses anàlisis express realitzades des de les més prestigioses Universitats del món, el que ha passat durant aquestes últimes hores, aquesta onada de pànic generalitzada que ha inundant la societat, tant pel que fa als ciutadans de les classes treballadores, com pel que fa als dirigents polítics de l’estat, els periodistes dels principals mitjans i empresaris diversos, s’ha degut, únicament i exclusivament, a això: l’amenaça que l’acció del SAT suposa per a la propietat privada.
La propietat privada, com ja se sap i ningú no pot tan sols gosar posar en dubte, és un dret sagrat que serveix de pilar i suport de tota la societat de mercat en què vivim. Accions com les realitzades en el matí d’ahir pel SAT, per tant, no només suposen un atac a la mateixa, sinó que, el que és més perillós encara, posen en risc tot l’entramat sociopolític i econòmic sobre el qual se sustenta la actual societat. Una generalització d’aquestes accions, consistents en trencar el dret a la propietat dels rics per mitigar la falta d’accés a la mateixa per part dels empobrits, podria comportar l’enfonsament mateix del sistema.
L’expropiació, que no el robatori, és el major delicte que es pot cometre contra l’actual ordre establert. Anar allà on hi ha els recursos econòmics en mans d’uns pocs emprenedors a agafar-los per la força per posar-los en mans d’aquells que, tot i ser els seus productors, no són els seus legítims propietaris segons la llei que regeix la nostra societat, és el major atemptat terrorista que es pot cometre contra el conjunt de la societat, ja que suposa un atac directe contra la base que fa funcionar i serveix per ordenar la mateixa.
Vet aquí el per què, segons els experts universitaris, de l’onada de pànic que estem vivint durant aquestes hores. Si es qüestiona el dret dels rics a enriquir-se a costa de la misèria dels pobres tenint aquests, a més, de respectar les lleis imposades en defensa dels emprenedors, ja es podria qüestionar tot. I això, clar, és intolerable, només pot generar caos i terror, com és el cas que estem vivint.
Una onada de terror que es va iniciar a l’hipermercat i que, esperem, es vagi calmant a poc a poc amb la ràpida intervenció de les autoritats públiques, els mitjans de comunicació i, sobretot, d’aquesta ciutadania de classe treballadora que no té però que tant tem que li treguin alguna cosa. Sense la impagable tasca d’aquests últims, ni els primers ni els segons res tindrien a fer.

FONT: KAOSENLARED

Vídeo de l´acció del SAT:


Podcasts de Jose Manuel Sánchez Gordillo explica acció de no violencia activa en supermercats expropiant aliments per gent necesitada http://www.abc.es/radio/podcast/201...

Sanitat catalana: la cara fosca d’un sistema que es creia modèlic La revista cafèambllet destapa els escàndols del sistema sanitari català

Repassem diversos dels escàndols que mostren la mala gestió i els abusos que han transformat la sanitat pública catalana en un negoci per a uns pocs.

Mentre va haver-hi diners, les coses van anar sobre rodes. El sistema sanitari català ha estat durant els últims anys un referent de qualitat indiscutit a nivell mundial. Amb una de les inversions percentuals de PIB més baixes d’Europa, els catalans van gaudir d’un sistema d’una qualitat per sobre de la mitjana europea. Però darrere d’aquests èxits es va amagar durant anys una realitat molt menys exemplar: la d’un sistema opac, caracteritzat per l’amiguisme, l’enriquiment escandalós de persones i empreses properes al poder i la fallada generalitzada dels sistemes de control.

Ara, la baixada del cabal de diners públics que rega el sistema sanitari deixa al descobert moltes d’aquestes misèries. Misèries que, curiosament, estan protagonitzades per les mateixes persones que avui es presenten com els ‘experts’ capaços de ‘reformular’ el sistema per fer-lo ‘més eficient’.

En els últims mesos, l’opinió pública catalana ha vist amb incredulitat i indignació com el que fins fa poc era un motiu d’orgull s’ha convertit en el paradigma de la mala gestió del públic. I el pitjor és que tot apunta al fet que només és el principi.

Davant el creixent nombre d’escàndols, cada dia es fa més difícil pensar que es tracta de pràctiques aïllades protagonitzades per individus sense escrúpols. Tot indica que ens trobem davant un problema estructural. Una estructura pensada per afavorir pràctiques molt allunyades de l’interès general.

A continuació ens referirem a quatre casos concrets protagonitzats per quatre personatges molt rellevants en la sanitat catalana. Quatre casos que ens ajuden a fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia sanitària catalana:

RAMÓN BAGÓ

La dificultat per veure on acaba el públic i comença el privat és una constant en la sanitat pública catalana. Un fet que Ramón Bagó, exalcalde de Calella i alt càrrec en l’època de Jordi Pujol, encarna a la perfecció. Un reportatge publicat per Cafèambllet el descrivia com “l’home que es contractava a si mateix amb diners públics”. D’una banda tenim al Ramón Bagó públic, fundador del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC, ara CSC), un ens que gestiona desenes d’hospitals finançats amb diners públics. L’altra cara de Ramón Bagó és empresarial: paral·lelament a la seva carrera política i gestora d’allò públic, Bagó va construir un imperi, el Grup Serhs, format per més de 60 empreses, que tenen en els contractes públics una de les seves principals fonts d’ingressos. Un exemple d’això és la divisió de catering del Grup Serhs que dóna de menjar en escoles públiques, presons i hospitals finançats per la Generalitat. El problema arriba quan desenes de milions d’euros d’aquests contractes obtinguts per Bagó arriben des dels hospitals públics gestionats pel CHC... dirigit per Bagó.

Segons el diari El País, Bagó va rebre 50 milions en contractes del CHC, 15 d’ells de manera irregular. L’Oficina Antifrau, dependent del Parlament de Catalunya, va obrir una investigació fa sis mesos arran del publicat per la revista Cafèambllet, però encara no sap res. Sembla que el cap d’aquesta oficina, nomenat per Artur Mas, s’ho pren amb calma.

JOSEP PRAT

L’entrada de David Vidal a l’Ajuntament de Reus (Tarragona) va suposar el principi de la fi d’un dels homes més poderosos de la sanitat pública catalana. El jove regidor de la formació Candidatura d’Unitat Popular va trencar el pacte de silenci que al llarg de dècades va permetre a Josep Prat moure els fils sanitaris sense control. A través de l’empresa municipal Innova, Prat va aconseguir fer-se amb el control del 75% del pressupost municipal de Reus i amb el control gairebé absolut de l’hospital de Reus, la seva gestió i la construcció del seu nou i espectacular edifici.

Vidal també va descobrir que Prat cobrava 27.000 euros mensuals, alguna cosa fins llavors secret. Però hi havia més: mentre dirigia l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública que gestiona la major part dels grans hospitals públics catalans, Prat era vicepresident de United Surgical Partners, l’empresa d’hospitals privats més gran d’Espanya. Encara que el que finalment ha fet dimitir a Josep Prat de la presidència del ICS va ser el que es coneix com ‘Cas Manté’.

CARLES MANTÉ

Pocs mesos després d’abandonar la Direcció del CatSalut, Carles Manté va fundar CCM Estratègies i Salut. Amb prou feines vuit dies després de la seva fundació, l’empresa rebia de part de Josep Prat el primer dels contractes que durant quatre anys van reportar a Manté gairebé 800.000 euros per “treballs de consultoria”. Uns treballs dels quals no hi ha més rastre que uns pocs folis signats per Manté.

Fins a fa poques setmanes, Manté era el president dels hospitals de Blanes i Calella, la irregular activitat dels quals va quedar registrada en l’escandalós Informe Crespo.

XAVIER CRESPO

La pressió del poder polític va aconseguir que la Sindicatura de Comptes frenés l’Informe Crespo. Aquest informe detallava les irregularitats comeses per Xavier Crespo –llavors alcalde de Lloret i avui diputat de CiU– com a gestor en empreses dels hospitals de Blanes i Calella. Unes irregularitats que, segons El País, van significar pèrdues properes als tres milions d’euros. L’Informe Crespo, que només va veure la llum gràcies al treball periodístic, és un exemple, al costat de la inoperància de l’Oficina Antifrau, de l’estrepitós fracàs dels sistemes de vigilància i control sobre la gestió de la sanitat pública catalana. Un fracàs que ha permès que els quatre casos descrits hagin estat possibles. Un fracàs que, amb seguretat, oferirà molts més escàndols.

* Article d’Albano Dante, de la revista Cafèambllet, publicat al núm 179 de la revista Diagonal

http://www.diagonalperiodico.net/Sanidad-catalana-la-cara-oscura-de.html

Comunicat CGT Universitats Públiques Catalanes. 26-7-2012

Comunicat CGT Universitats Públiques Catalanes. 26-7-2012 from CGT Catalunya

Salvem el delta del llobregat: aturem Eurovegas. Les cartes marcades de sheldon adelson

Salvem el delta del llobregat: aturem Eurovegas:

Salvem el delta del llobregat: aturem Eurovegas from CGT Catalunya

Les cartes marcades de sheldon adelson. Aturem Eurovegas:

Les cartes marcades de sheldon adelson. Aturem Eurovegas from CGT Catalunya

Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012

Pèsol Negre número 57. Abril-agost 2012 from Cgtmanresa Bages.

Comunicat sindicats Ferroviaris: negociació sí..però amb condicions

Negociación si...pero con condiciones. Comunicado sindicatos ferroviarios. SFF-CGT from CGT Catalunya

Diptic previ a la Vaga General. CGT Catalunya

Diptic previ a la Vaga General. CGT Catalunya from CGT Catalunya

Article d´opinió sobre Reforma Llei de l´avortament: Sàdics al govern de l´Estat

Article d´opinió sobre Reforma Llei de l´avortament: Sàdics al govern de l´Estat from CGT Catalunya

BOE R.D. 7/2012 Finançament proveïdors que s´acolliran pel rescat de Catalunya i País Valencià

BOE R.D. 7/2012 Finançament proveïdors que s´acolliran pel rescat de Catalunya i País Valencià from CGT Catalunya

Vaga Indefinida.Comunicat Comitè CRE-A. Rotativa del Grup Godó

Vaga Indefinida.Comunicat Comitè CRE-A. Rotativa del Grup Godó from CGT Catalunya

Perfils comunicatius i xarxes socials CGT catalunya

Perfils comunicatius i xarxes socials CGT catalunya from CGT Catalunya

Homenatge Josep Lluis Facerias 30 agost 2012

Homenatge Josep Lluis Facerias 30 agost 2012 from CGT Catalunya

[28 i 29 de juliol] XV Marxa-Homenatge Maquis (Berga-Peguera-Capolat-Berga)

Dissabte 28 a les 8h, al Centre d’Estudis Josep Ester Borràs (c. del Balç 4 Berga). Pujarem a Queralt i ens dirigirem cap a Peguera per l’Estany. Parlarem del maquis, de la revolució i de la guerra. Arribarem a Peguera entre el migdia i primera hora de la tarda. I allà parlarem de la insurrecció de Fígols de 1932, d’en Ramón Vila Capdevila (que és fill de Peguera) i de l’actual macrocomplex turístic que es vol fer en aquest mateix paratge. Dormirem a Peguera.

Diumenge 29 sortirem a les 7h de Peguera, baixarem pel Coll de l’Oreller, cap a Espinalbet on tornarem a parlar de Maquis, després al Portet i al cementiri de Coforb, on hi ha fosses comunes del final de la Guerra. Esperem arribar a Coforb cap a les 13h i a Berga, a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat, per dinar.

És una caminada apta per a tothom. Cal portar tendes si us quedeu a dormir i menjar per tot el dissabte. També portar l’esmorzar de diumenge, però el dinar a Berga el farem a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat. No carregarem amb tota la motxilla: dissabte ho deixarem al sortir i al vespre ens ho portaran. Això sí, pel menjar i l’aigua, porteu una motxilleta petita pel camí. Per més informació: cejeb@cejeb.org

Revista Catalunya nº141 Juliol 2012

Revista Catalunya nº141 Juliol 2012 from CGT Catalunya

Valoració de les mobilitzacions #19J a Catalunya. Secretaria d´Acció Sindical

Valoració de les mobilitzacions #19J a Catalunya. Secretaria d´acció sindical de CGT Catalunya from CGT Catalunya

Riuada humana de 500.000 persones a Catalunya el #19J

Riuada humana de 500.000 persones a Catalunya el #19J. Comunicat S.Comunicació CGT Catalunya. from CGT Catalunya

Valoració informativa R.D.Llei 20/2012 de reformes en matèria laboral i Seguretat Social del Magistrat TSJC Carlos Hugo

Valoració informativa R.D.Llei 20/2012 del Magistrat TSJC Carlos Hugo from CGT Catalunya

Cap a una VAGA de la societat ... en GENERAL. Comunicat Secretariat Permanent CGT Catalunya

Cap a una VAGA de la societat ... en GENERAL. Comunicat Secretariat Permanent CGT Catalunya. 17/7/2012 from CGT Catalunya

Resolució de la CGT davant el plà de mesures del govern del PP

Resolución de la CGT ante el plan de medidas del gobierno del PP from CGT Catalunya

BOE 14/7/2012. Mesures de retallades socials govern PP

BOE 14/7/2012. Mesures de retallades socials govern PP from CGT Catalunya

26 juliol sessió informativa : Les xarxes socials de CGT Catalunya.Les noves eines sindical

26 juliol sessió informativa : Les xarxes socials de CGT Catalunya.Les noves eines sindicals from CGT Catalunya

Mobilitzacions de CGT Catalunya el 19 i 21 de Juliol davant les retallades massives del PP

A Barcelona, Girona, Mollet, Reus,Tarragona, Terrassa..

Del web Mobilitzacions de CGT Catalunya el #19J i el #21J davant les retallades massives del PP

Suma´t a les Convocatòries i esdeveniment a Facebook:
https://www.facebook.com/events/462806137071282/?notif_t=plan_user_joined
 BARCELONA (18h. Concentració convocada per CGT a la seu de CiU (Còrsega / Pau Claris):
CONTRA LES RETALLADES I PRIVATITZACIONS
Dijous 19 de juliol de 2012 a Barcelona
A continuació es baixarà pel c/Pau Claris fins al punt d’inici de la manifestació sindical unitària.
19h. Manifestació unitària a Pau Claris / Urquinaona
La CGT convoca a aquesta manifestació, igual que altres forces sindicals, per a protestar contra les noves mesures decretades pels banquers europeus, acatades i assumides pel govern de Rajoy.
Sembla ser que per a salvar als banquers i al sistema, cal seguir aplicant sacrificis als més desfavorits. Aquesta vegada toquen directament als desocupats, els afectats per les lleis de dependència, els empleats públics i a tota la població mitjançant les pujades de l’IVA i increment en els preus dels medicaments.
Mentre ens retallen a tots sous i drets, ens segueixen parlant de salvar i d’injectar diners al sistema financer, com si el benestar de la majoria de població depengués d’una “economia bancària sanejada” en lloc d’una economia domestica suficient per a viure.
L’atac als empleats públics s’emmarca dintre de l’estratègia del govern de seguir retallant drets a tots els treballadors, intentant justificar-lo amb l’excusa que “tenen treball per a tota la vida”, això ho diuen els que han desregularitzat el mercat laboral i acabat amb l’estabilitat en l’ocupació, treure una paga extra a empleats públics que cobren uns mil euros, treure dies d’assumptes propis que s’havien donat en canvi de diverses congelacions i rebaixes salarials durant diversos anys, etc, ens sembla un nou abús.
La reforma laboral que abarateix l’acomiadament, l’atac als empleats públics, als pensionistes, als més desfavorits que necessiten dels serveis socials i d’una sanitat pública eficient, l’anunci de noves privatitzacions, les pujades de les taxes als estudiants, l’increment de l’IVA; la reducció de la taxa d’atur, etc. demostra que els interessos dels bancs i dels polítics són totalment oposats als de la població i mereixen una resposta contundent.
La CGT convoquem mobilitzacions d’empleats públics i seguim treballant per a la convocatòria d’una Vaga General àmplia, que canviï les polítiques empreses pels organismes econòmics com el Fons Monetari, el Banc Europeu i resta d’institucions econòmiques i polítiques que estan destruint drets que van costar molta sang als nostres avantpassats. No anem a permetre ni més reculades ni que se’ns dugui al segle XIX.
Pel repartiment del treball i de la riquesa. El 19 de juliol uneix-te a la concentració enfront de la seu de CiU i acompanya’ns a la manifestació unitària.
CONTRA LES RETALLADES ALS EMPLEATS PÚBLICS
CONTRA LES PRIVATITZACIONS I PEL MANTENIMENT DE L’OCUPACIÓ
CONTRA LA PRECARIETAT I LES RETALLADES SOCIALS
Cap a la vaga general!
Convoca: Federació Local CGT Barcelona
http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article7530
 GIRONA: Dijous 19 de juliol ★ 19:30h ★ Plaça Independència:
Contra el CAPITAL: Guerra SOCIAL !
Ni RETALLADES! Ni REPRESSIÓ! Ni POLÍTIQUES ANTIPERSONA!
EL #19j FAREM CAURE EL MAL GOVERN
NO SERÀ NOMÉS "UNA ALTRA MANIFESTACIÓ"...
Soles no podem contra el CAPITALISME SALVATGE: Ens faltes TU.
Ni les retallades, ni la repressió, ni la censura, ni les privatitzacions, ni els repagaments de drets fonamentals, ni les taxes abusives, ni els desnonaments, ni les repatriacions, ni els embargaments, ni els rescats bancaris, ni els EROs, ni els acomiadaments, ni les rebaixes salarials, ni la desaparició de prestacions socials, ni els retrocessos en garanties democràtiques, drets i llibertats de les persones, els pobles i les cultures, ni la recentralització, ni la corrupció, ni la prevaricació, ni la brutalitat policial, ni la impunitat pel racisme, el sexisme, l’homofòbia i el feixisme, ni l’ús repressiu de fitxers policials dels moviments socials, ni els tribunals d’excepció, ni (per descomptat!) l’extrema mediocritat d’una classe política covarda i mesella, que només fa clientelisme com a titella dels grans grups financers d’especulació...
AIXÒ NO ÉS EL QUE ENS CAL. I NO HO VOLEM: SOM EL POBLE I TENIM EL PODER.
Per això, aquesta vegada, una gran pancarta tota negra encapçalarà la manifestació juntament amb una representació de tots els moviments, associacions, sindicats i altres col·lectius que, de manera més unitària que mai abans, s’han sumat (o es sumaran de seguida) a aquesta convocatòria.
El símbol de la pancarta negra s’inspira directament en la lluita exemplar, ferma i completament unitària de la Mineria. Però també és un símbol de dol pel brutal genocidi social que s’està produïnt i, finalment, també representa la suma absoluta de tots els lemes i reivindicacions que tenim en curs: les causes, les raons i els greuges contra el poble s’acumulen i ja no hi ha espai en una sola pancarta per contenir totes les nostres veus.
I, per fer més evident la simbologia: us convidem a escriure les vostres reivindicacions i/o propostes (anvers i revers va molt bé) en cartells individuals o de grup, a portar les vostres indumentàries professionals o altres distintius i/o disfresses reivindicatives (policlowns, etc...), a portar, no només per a vosaltres sinó també per repartir tot l’anterior i també xiulets, kazoos, tabals, cassoles, bocines, bengales, torxes, adhesius... Estaria molt bé que un veritable mar de propostes i reivindicacions, tots els colors i sectors de la precarietat, una UNITAT POPULAR mai vista abans a Girona... tant de bò una veritable MASSA CRÍTICA.
Quan un vaixell (el capitalisme) s’enfonsa enmig d’una tempesta (de contradiccions, de fracassos, d’abusos...) hi ha molts matisos i fins consideracions més fermes, que cal deixar de banda si el que es vol és salvar la tripulació, el passatge i fins i tot la càrrega:
Cal una generosa i imaginativa unitat d’acció, moltíssima solidaritat, perseverança i una ferma convicció:JUNTES, les persones del món, PODEM millorar les coses.
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE: CONSTRUÏM-LO
NO PASSARAN: NI UN PAS ENRERE! Solidaritat, lluita, dignitat!
Dijous 19 de juliol ★ 19:30h ★ Plaça Independència (Girona)
NO SERÀ NOMÉS "UNA ALTRA MANIFESTACIÓ": FAREM HISTÒRIA!
Acampada Girona
https://www.facebook.com/acampadagirona
https://www.facebook.com/events/398630013517509/
http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article7531
- MOLLET DEL VALLÈS 19 de Juliol (Convoca CGT Vallès Oriental. A les 20h davant de l´Ajuntament de Mollet del Vallès)

 REUS (21 de juliol sortida serà la Plaça de les Oques, a les 12h. del migdia):
Després de la concentració del passat divendres davant del local del PP a Reus, es va proposar la convocatòria d’una manifestació unitària el dissabte 21 de juliol a Reus, per tal d’expressar la protesta social i laboral contra les últimes mesures econòmiques i retallades aprovades pel govern espanyol.
El punt de sortida serà la Plaça de les Oques, a les 12h. del migdia.
Es tracta d’una convocatòria unitària oberta a sindicats i col·lectius, plataformes i moviments socials que lluiten contra les retallades i contra la crisi, els seus culpables i els seus efectes, una convocatòria ciutadana sense protagonismes ni sigles.
No deixarem que el capitalisme arruïni les nostres vides. Prenem el carrer!
L’estat espanyol està aplicant un pla d’ajustament i una política de retallades que suposa un empobriment generalitzat de la població. Noves mesures d’un govern que diu que no te marge de maniobra ni llibertat de moviments, una forma suau de dir que som un estat rescatat i una economia intervinguda, plegada als interessos de la banca i el capital, sotmesos als dictats de la Unió Europea, el Banc Central Europeu i els organismes del capitalisme internacional. Si no tenen marge de maniobra, que dimiteixin el sr. Rajoy i el seu govern.
Amb aquestes polítiques de caire ultra-neoliberal s’està agreujant la recessió, empobrint a la població, destruint ocupació, privatitzant serveis públics, rebaixant salaris, retallant la protecció social i provocant que cada vegada més gent tinguem problemes per a subsistir. Augmentar l’IVA, atacar les prestacions socials o retallar els salaris en el sector públic són polítiques injustes que fan que la crisi la paguem qui no tenim responsabilitat en la mateixa.
Aquesta política de l’estat suposa el transvàs de quantitats ingents de diners públic per a la banca al mateix temps que s’imposen a la població mesures antisocials draconianes, és inadmissible que es regalin 100.000 milions d’euros a la banca i que, simultàniament, es retallin les prestacions per desocupació o dependència, les pensions i els salaris.
És inacceptable que es rebaixin les cotitzacions socials a les empreses i s’apugi l’IVA al conjunt de les classes populars. S’està realitzant un enorme transvasament de renda per afavorir una minoria de la població i aquest saqueig compta amb la connivència del poder polític, econòmic i financer. Les mesures ultra-neoliberals només afavoreixen als qui s’enriqueixen gràcies a les retallades salarials i socials i les privatitzacions.
Un cop més, ni rastre de mesures progressives, com ara increment impositius a les rendes del capital, a les Sicav o apujar l’IRPF a partir de certs nivells. Funcionaris, aturats i consumidors, seran les principals víctimes de la tisorada salvatge de Rajoy. Res de tocar les grans fortunes, res d’acabar amb el frau fiscal, res d’apujar impostos als que més tenen, res d’acabar amb els paradisos fiscals, res d’acabar amb la corrupció que domina els estaments polítics i empresarials.
Ja n’hi ha prou d’aquest robatori organitzat, ja n’hi ha prou de regalar diners a la banca i governar en benefici de la patronal, ja n’hi ha prou de fer fora a la gent de les seves cases, ja n’hi ha prou d’enviar a la gent a l’atur, la precarietat i la misèria
Qui governa treballa a favor d’una minoria poderosa, aquest 1% que agents socials de tot el món assenyalem com a responsables i exclusius beneficiaris de l’actual situació econòmica i social.
Per això, és imprescindible la mobilització social contra les polítiques econòmiques dels governs català i espanyol. Hem de seguir lluitant i ocupants els carrers per fer sentir la nostra veu fins aconseguir forçar als governs a retirar les mesures adoptades i les retallades.
Cap a una nova vaga general i indefinida.
Assemblea Popular de Reus
http://www.primaverareus.cat/
http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article7525
 TARRAGONA ( #19j sortirà de la plaça Imperial Tarraco a dos quarts de vuit del vespre, recorrerà el centre de la ciutat i finalitzarà davant l’Ajuntament):
Entitats ciutadanes i sindicats, agrupades sota el paraigües de la Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics, fan una crida a la participació a la manifestació convocada per aquest dijous 19 de juliol a Tarragona, en contra de les mesures d’ajust del govern espanyol i en defensa dels drets socials i laborals.
La manifestació unitària sortirà de la plaça Imperial Tarraco a dos quarts de vuit del vespre, recorrerà el centre de la ciutat i finalitzarà davant l’Ajuntament.
L’acció s’emmarca en una convocatòria a nivell estatal per les retallades de Rajoy. Tarragona i Tortosa han convocat manifestacions per dijous, mentre a Reus tindrà lloc dissabte, per no coincidir amb la de Tarragona.
S’acosta una tardor calenta, han advertit en roda de premsa des de la plataforma, que aplega prop d’una cinquantena d’entitats, entre elles la CGT, que entenen que les mesures del PP mereixen una resposta contundent i avisen que les accions es radicalitzaran.
Comunicat CGT Tarragona
Desde la Federació Intercomarcal de Tarragona de la Confederació General del Treball (CGT), ante les noves mesures adoptades per el gover del Partit Popular
DECLAREM:
1º – REBUIG RADICAL DE LES MESURES. La CGT rebutja aquet nou paquet de mesures ja que constitueixen la major retallada social de tota la democràcia (65.000 milions), suposen un nou atac frontal i definitiu als drets socials, econòmics i laborals contra la població en general i contra la classe treballadora en particular, s’acumulen a la resta de reformes anteriors contra les quals venim lluitant des de fa anys (reforma laboral, negociació col·lectiva, reforma pensions, repago de la sanitat, privatitzacions, retallades en despeses socials, retallades als Pressupostos Generals de l’Estat, etc.)
2º – UNITAT D’ACCIÓ. La CGT davant aquesta importantíssima agressió declara que és necessari buscar la major de les confluències en el conjunt de la societat, entre les organitzacions sindicals i socials, per aconseguir frenar aquest atac ideològic i estratègic que ens va a fer retrocedir dècades en els nostres drets i en el desenvolupament econòmic i social d’els qui vivim i treballem en aquest país.
3º – MOBILITZACIÓ PERMANENT. Desde aquet moment, la CGT comunica a tota la societat que continuara en lluita fins a acabar per revertir totes i cadascuna de les mesures antisocials i econòmiques adoptades pels diferents governs des del començament de la crisi.
4º – CRIDA A LA PARTICIPACIÓ. La CGT fa una crida a tota la població, en actiu o parada, pensionistes, estudiants, joves, dependents, migrants... a de participar en totes i cadascuna de l’accions i mobilitzacions que es van a seguir engegant en els propers dies, setmanes i mesos, per part de las organitzacions socials i sindicals, contra les mesures instaurades per aquesta classe política que pretén enfonsar definitivament els drets conquistats durant generacions de lluita i s’ha replegat definitivament als interessos dels mercats, especuladors, banquers del nostre país i de la UE.
5º - VAGA GENERAL A TARDOR. Desde CGT fem una aposta per la confluència de totes aquestes mobilitzacions en la convocatòria d’una nova Vaga General a la tardor capaç de donar resposta a la classe treballadora i al conjunt de la societat davant aquest atropellament social que patim els qui no hem generat cap crisi.
Federació Intercomarcal CGT Tarragona
http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article7534
 TERRASSA . Manifestació unitària 19 de Juliol a les 19h sortida de la Plaça Lluís Companys
Cap a una VAGA de la societat ... en GENERAL Comunicat del Secretariat Permanent CGT Catalunya
Ja fa temps que la CGT comparteix amb sindicats alternatius i de base i amb moviments socials d’esquerres la clara i absoluta necessitat de treballar i, millor encara, de treballar plegats per a establir un marc d’oposició constant i efectiu contra les polítiques regressives i destructives que els últims anys els parlaments europeu, espanyol i català ens estan imposant sota la justificació de la crisi econòmica.
No importa si és el sistema capitalista o les polítiques neoliberals les que determinen que tot ha de funcionar sota l’únic imperi dels diners i de l’acumulació d’aquests, tant se val. El que importa és que aquells que s’omplen la boca dient que ens representen i que són demòcrates perquè es presenten a eleccions cada quatre anys, estan sota la pressió d’uns altres que ningú no ha escollit i que són els que posseeixen el poder econòmic, al qual els primers se sotmeten tot elaborant les lleis que a nosaltres ens ofeguen.
Som la gran majoria dels ciutadans, els que vivim, o vivíem, d’un sou mensual els qui rebem les garrotades de les retallades; som els cuidadors de tercers que no rebem l’ajut promès; som les malaltes que confiem en el sistema sanitari públic les qui hem de pagar més cares les receptes i hem de patir retallades a l’atenció dels CAP o a les intervencions als hospitals; som els discapacitats que ens retallen la nostra integració; som els estudiants que patim la pujada de les matrícules; som els ecologistes que veiem que ens destrossen el litoral per poder edificar ports nàutics o més xiringuitos a costa de la costa; som les treballadores de l’empresa pública que veiem com el nostre sou es congela primer i es rebaixa després en tant que els nostres caps continuen en cotxes oficials per anar a sopars de ric; som els empleats no funcionaris de les empreses públiques que patim les mateixes retallades econòmiques i encara més tisorades de condicions laborals; som els de les empreses privatitzades del transport que fem la mateixa feina que els de la pública, cobrem menys i tenim menys garanties; som els desnonats perquè un dia vam creure el que se’ns deia que podríem comprar i després ens han deixat sense poder pagar; som les acomiadades després de 30 anys a l’empresa perquè no som rendibles i som barates de substituir; som els qui ells anomenen antisistema perquè a més de no voler que ens retallin sous tampoc volem que ens retallin drets i llibertats i se’ns pixin a sobre; som els treballadors vinguts de fora, usats com a mà d’obra barata i als que, al drama de les retallades, s’hi afegeix la negació dels drets bàsics de ciutadania i, ara, també de l’assistència sanitària; som...
Per tot això refusem frontalment totes les mesures econòmiques d’aquest i de l’anterior govern: perquè no són per a la defensa del nivell i qualitat de vida de la població sinó de l’economia d’uns pocs. Considerem positives totes les accions que es facin per cercar unitat d’acció entre aquells que, d’una manera o una altra, sabem que aquest no és el nostre sistema social i en volem un altre. Estem segurs que cal una mobilització permanent, diversa, imaginativa, sorollosa i creativa per tal de fer que la societat tota vagi prenent el tren de no deixar a les mans d’altres la gestió de la seva vida. Ara mateix, totes les convocatòries que rebutgin les retallades i el manteniment de l’estatus de poder establert les hem de sentir com a nostres. Hi hem de participar en la mesura de les nostres possibilitats, no de les nostres afinitats.
Ja hi ha preparades mobilitzacions i vagues per al juliol i setembre, a empreses, barris i sectors; també vagues de consum. Tot això pot crear bones condicions per a una vaga general -cap a la tardor- real, forta i efectiva. Una vaga que aplegui a qui treballa i a qui ha perdut la feina, a qui estudia i a qui té cura de la llar, a qui rep la pensió i a qui no té contracte...
La vaga general no és l’acció d’un sol dia ni resol res per ella mateixa: funciona i té sentit si és la culminació d’un procés i la demostració de què junts podrem arribar a canviar les coses.
Aquesta darrera tongada de retallades ha deixat palès que aquest govern, més que cap altre, només té els ulls posats en els bitllets que hi ha a les seves butxaques i a les dels seus amics i/o propietaris. No té cap respecte per a l’ésser humà, sigui migrant, malalt crònic, pensionista... No té respecte per cap pacte social que estableixi que qui treballa és un ésser digne que no hauria de poder ser despatxat, sense avís, només perquè el cost, en diners, de fer-ho és pràcticament zero. Ja només faltava el ¡que se jodan!, ara ja ens ho han dit alt i clar.
Som-hi tots i totes, cadascú a la seva manera i amb les seves propostes, però tots cap a aturar aquestes malifetes i a sentir-nos capaços de rellançar les alternatives que tant de temps fa que la societat, i nosaltres dins d’ella, proclamem. Exigim, defensem i creem: cooperatives econòmiques i socials, horts urbans i agraris que fomentin l’autoconsum ecològic, centres socials ocupats, banca ètica, energia neta, serveis públics de qualitat, empreses públiques al servei de la població, recuperació d’espais públics a les ciutats, una agricultura al servei de la sobirania alimentària de les persones...
Tot això és el que realment motiva i el que s’aconsegueix amb una vaga general: revertir la situació des de la negativa crisi que ens imposa el Capital a la positiva societat amb justícia social i llibertats individuals i col·lectives que serem capaços de fer si som els amos de les nostres pròpies vides.
Secretariat Permanent CGT Catalunya, a 15 de juliol de 2012
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article7515

Per compartir i difondre:

Share on gmailShare on facebookShare on emailMore Sharing Services1

 

Post Scriptum :

Cartell #19J a Barcelona:

Source: Uploaded by user via Cgtmanresa on Pinterest

Una anciana de 60 años detenida por la policía del regimen por protestar...

¿Cómo le afecta la subida del IVA?

Entrevista con la mujer de 58 años retenida en Ferraz

Comunicat S.P. CGT Catalunya: Pel rescat als bancs,volen empobrir el poble.aturem aquesta barbàrie ara mateix

Comunicat S.P. CGT Catalunya: Pel rescat als bancs,volen empobrir el poble.aturem aquesta barbàrie ara mateix

View more documents from CGT Catalunya

CGT Ensenyament: Convocatòria de vaga a l´ensenyament públic. La lluitaens dóna el que la consellera ens pren!

Comunicat social vaga_setembre_2012

View more documents from Cgt Ensenyament

Front comú contra l'ordenança de civisme

Disset entitats presenten al·legacions a un text que consideren que criminalitza la pobresa i incorpora elements de "puritanisme religiós"

Representants de les entitats que han presentat al·legacions a l'ordenança de civisme de Manresa. Foto: Estefania Escolà

Tots Fem Bages, CCOO, EUiA, Somiatruites, ICV, CGT, Endavant, JEI, CUP, CAE, l'AMPA de la Renaixença, les Escodines, Acció Lila, Club Català de Naturisme, La cosa es mostra, Manresa Antifeixista i Zona Roja-Penya de Bàsquet han presentat al·legacions contra la nova ordenança de civisme que l'Ajuntament de Manresa va aprovar en el ple d'abril amb els vots a favor de CiU, ERC, PP i PxC, l'abstenció de PSC i el vot en contra de la CUP.

Les disset entitats i partits han presentat al·legacions per separat ja que consideren que el text sobrepassa les competències de l'Ajuntament, criminalitza els sectors més pobres de la societat i incorpora elements de "puritanisme religiós". L'Ajuntament haurà de respondre les al·legacions i el text s'haurà d'aprovar en el ple municipal amb les al·legacions que hagin estat incorporades.

Excepte la CGT, Endavant i JEI, que han presentat esmenes a la totalitat del text, la resta d'entitats han presentat al·legacions contra punts concrets de l'ordenança. Pel que fa a la CUP, el seu regidor, Jordi Masdéu, ha destacat que la nova ordenança és "innecessària i absurda". En concret, considera que no té la intenció de solucionar els problemes socials de la ciutat, com és el cas de la prostitució o la mendicitat, i "només vol amagar-los".

D'altra banda, Masdéu ha assegurat que l'ordenança criminalitza la gent més pobre de la ciutat i, en aquest sentit, ha dit que "afectarà els nens dels barris més populars, que han de jugar a les places, i la gent que no té recursos i ha de dormir al carrer o rentar-se a la via pública".

Des de CCOO, Santi Vidal ha explicat que l'ordenança busca sancionar i no ofereix solucions. En aquest sentit, ha posat d'exemple la penalització per llençar la cigarreta a la via pública. "La ciutat no té cendrers als carrers, però en canvi multarà per llençar la burilla al terra", ha dit.

Per altra banda, el CAE considera que l'ordenança va en contra dels seus plantejaments. "Portem deu anys intentant difondre que el carrer és un espai que podem recuperar per al joc i ens sobta que l'ordenança prohibeixi el joc o el condicioni", ha destacat.

FOMT: manresa.info

Manresa es concentrarà contra les mesures de Rajoy

CGT Manresa s´adhereix i crida a la participació

Tindrà lloc aquest divendres a les 7 de la tarda a la plaça Major

El president espanyol, Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN

Manresa es concentrarà aquest divendres a les 7 de la tarda a la plaça Major contra les últimes mesures anunciades pel president del govern espanyol Mariano Rajoy amb el lema "Ja n'hi ha prou! Lluitem pels nostres drets!" en defensa dels drets socials, democràtics i nacionals.

La convocatòria és oberta a tota la ciutadania, ja compta amb el suport de CCOO Bages - Berguedà, UGT, CGT, la CUP, ERC, EUiA, PSC i ICV, Bages per a Tothom i es preveu que al llarg de les properes hores s'hi sumin altres organitzacions.

FONT: Manresa.info

La CGT DE Catalunya tria nou Secretari General,Àngel Bosqued i Secretari de Comunicació,Moisès Rial

La CGT de Catalunya ha renovat la secretaria general i la secretaria de comunicació en el congrés extraordinari celebrat avui dissabte 30 de juny a la localitat de Santa Margarida de Montbui, a L'Anoia.

Àngel Bosqued Tapia, afiliat al Sindicat de Banca de la CGT de Barcelona, ocuparà la Secretaria General en substitució de Bruno Valtueña Sánchez.

Moisès Rial Medina, afiliat al Sindicat d'Activitats Diverses de la CGT de Manresa, ocuparà laSecretaria de Comunicació en substitució de Paco Martín Castillo.

Entre les tasques del nou secretariat hi ha continuar promovent i articulant el creixement territorial sectorial i continuar l'enfortiment de vincles amb els moviments social, així com la preparació de la nova convocatòria de vaga general que la CGT, a nivell estatal, promourà per la propera tardor contra la recent aprovada reforma laborali les retallades socials.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal.

CGT de Catalunya.

Nou Secretari General i nou secretari de Comunicació de CGT Catalunya

View more documents from CGT Catalunya

Congrés Extraordinari de CGT Catalunya, 30 juny 2012 a S.Margarida de Montbui

Congrés Extraordinari de CGT Catalunya, 30 juny 2012 a S.Margarida de Montbui

View more documents from CGT Catalunya

El Bages, líder... en prestació social

La renda per habitant a la nostra comarca és de 16.900 euros, mentre que la mitjana catalana és de 17.400. El Bages se situa al capdavant de Catalunya quant a prestacions socials (24,7% sobre el total) i és una de les de la cua quan a excedent brut d'explotació (18,5%)

Una oficina de Treball de la Generalitat. Foto: Arxiu ND

Segons l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la renda familiar al Bages, elaborada amb la nova base comptable 2008, és la novena més baixa de tot Catalunya. La renda per habitant al Bages és de 16.900 euros, 100 euros superior a l'any passat, i 500 euros per sota de la mitjana catalana, que és de 17.400 euros. La comarca amb menys nivell de renda, amb 15.800 euros, és l'Anoia. El rànquing negatiu el segueixen el Baix Llobregat, amb 16.000 euros, i el Vallès Oriental, amb uns 16.200, una mica per sota d'Osona que també marca aquesta xifra.

La Val d'Aran continua sent la comarca amb més renda per habitant de Catalunya, amb 20.300 euros per habitant, i supera en un 16,2% la mitjana catalana. La segueixen el Pallars Jussà amb 19.300 euros, i el Ripollès amb 19.100 euros, totes dues amb una renda un 10% per sobre de la mitjana.

En general, l'any 2009 es detecta que els ingressos procedents de prestacions socials guanyen pes en la renda familiar de Catalunya en detriment tant dels procedents de la remuneració d'assalariats com de les rendes procedents de les activitats professionals i empresarials (excedent brut d'explotació). Al Bages, aquesta tendència és on més es nota, ja que les prestacions socials representen un 24,7% del total de la renda, quan a Catalunya només és del 18,1%. Pel que fa als salaris, el percentatge a la comarca és més baix que a la resta de Catalunya, 2,5 punts (56,9% per 59,3%). El que és més baix al Bages és l'excedent brut d'explotació (activitat empresarial), que representa un 18,5% del total, quan a la mitjana del país és del 22,6%.

També cal dir que aquestes dades, a hores d'ara, segurament són encara més negatives, ja que en els últims anys la crisi s'ha accentuat amb virulència.

Renda familiar disponible bruta, per comarques

Renda familiar disponible bruta, per comarques i àmbits

Dades de renda per municipis

Nota de premsa

FONT: Naciodigital.cat

Carta oberta al president mas. Federació Catalana d´ONG´s

Carta oberta al president mas. Federació Catalana d´ONG´s

View more documents from CGT Catalunya

Banco de españa : Resultados de la evaluación independente sobre la banca

Banco de españa : Resultados de la evaluación independente sobre la banca

View more presentations from CGT Catalunya

CGT Ensenyament: Cal mobilitzar-nos aquest curs i el proper, amb contundència i continuïtat!

Cal mobilitzar-nos aquest curs i el proper, amb contundència i continuïtat!

View more documents from Cgt Ensenyament

Reial Decret-llei sobre mesures de la Sanitat que pot excloure drets a discapacitats

Reial Decret-llei sobre mesures de la Sanitat que pot excloure drets a discapacitats

View more documents from CGT Catalunya

CGT Ensenyament: al setembre buidem les aules

Al setembre buidem les aules

View more documents from Cgt Ensenyament

Sanfeplast tanca una part del procés de producció i acomiada 27 treballadors

L’empresa de Sant Feliu Sasserra presenta un pla de viabilitat i un expedient de regulació d’ocupació (ERO).

Finalment, la situació a Sanfeplast de Sant Feliu Sasserra sembla que s’ha desbloquejat. La solució, però, i tal com ja va anunciar Lluçanès.com, passa per aplicar mesures dràstiques. En concret, l’aplicació d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO), que afectarà 27 dels 72 treballadors, que aniran al carrer.

Recordem que els treballadors fa tres mesos que no cobren, des del passat mes de març. L’empresa, que es dedica al reciclatge i fabricació de bosses de plàstic i escombraries, ha presentat, conjuntament amb l'ERO, un pla de viabilitat que contempla la supressió de la part del rentat dels productes, que no és rendible, i que comportarà l’acomiadament de 27 treballadors. Segons Sofeplast, si s’apliquen aquestes mesures, un estudi econòmic avala la viabilitat de l’empresa.

Els treballadors han acceptat la proposta, sempre i quan l’empresa es comprometi a començar a pagar els salaris endarrerits. Així, si no hi ha res de nou, el sou de març es farà efectiu el proper 5 de juny, tal com s’ha pactat amb la direcció de l’empresa. Si Sanfeplast no paga, els treballadors retiraran el seu suport a l’ERO i al pla de viabilitat.

“No som gaire optimistes”, reconeix Lluís Blasi, advocat d’alguns dels treballadors. “Però, com diuen, mentre hi ha vida hi ha esperança”, afegeix.

FONT lluçanes.com