Creiem que ens sobren els motius socials i laborals davant les continues agressions socials que patim a Manresa i al conjunt del Bages, per part de l'actual govern de la Generalitat i de l'Estat Espanyol, dirigides p r un dogma neoliberal, on les persones se les tracta com a números d'un compte de resultats, enlloc de defensar serveis públics i drets socials propis de l'Estat del Benestar, conquerits amb lluites socials i laborals al llarg dels anys, i que ara es visibilitzen en retallades en àmbits com la sanitat, l'educació, l'externalització i retallades de serveis, la puja de taxes a les classes populars, mentre els oligopolis financers i bancaris segueixen tenint beneficis, a base de sotmetre a la majoria social, a través de les polítiques antisocials generalitzades.
Les retallades afecten a les nostres escoles, instituts, Centre d'Atenció Primària, Hospitals, retallades de serveis socials pels més necessitats, gent en atur sense prestacions, etc.
En l'àmbit laboral, veiem amb la complicitat de CCOO i UGT i la patronal , es signa amb el govern una reforma de les pensions regressiva que perpetua la jubilació als 67 anys, augmentant anys mínims de cotització per accedir-hi, amb un empobriment mig general de les pensions.
Fem memòria, i recordem ja el que denunciàvem previ a vaga general del 27 de gener a CGT Manresa, dels efectes tant de la reforma de les pensions i la reforma laboral:
A més, recentment el preacord signat entre la UGT-CEOE-CCOO de negociació col·lectiva , ha estat la base del Reial Decret que ha imposat el govern del PSOE amb el vist-i-plau de CIU, per fer reforma negociació col·lectiva, amb els efectes següents:
El Govern atorga tot el poder i impunitat a la patronal per empobrir les i els treballadors.
El 22 de juny de 2011, el Congrés dels Diputats planteja el primer debat sobre la reforma de la Negociació Col.lectiva. Aquesta Reforma, juntament amb el Nou Reglament dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) aprovat la setmana passada pel Govern, són un pas més en l’escalada d’atacs continuats que el govern i la patronal, amb la complicitat del sindicalisme institucional, estan cometent contra els drets del conjunt de la classe treballadora.
El Nou Reglament dels ERO aprovat significa una nova retallada de drets, una nova facilitació per a l’acomiadament lliure i gratuït per part de la Patronal. Aquesta norma és l’aplicació més retrògrada de la Reforma Laboral, contra la qual CGT va convocar una vaga general per a la seva derogació el 29 de setembre de 2010, i mobilitzacions i Vagues Generals a Catalunya, Euskadi i Galícia el 27 de Gener de 2011.
Per la seva banda, la reforma de la Negociació Col.lectiva, marca unes noves regles de joc per a regular les relacions laborals, arribant pràcticament a l’eliminació de la negociació en imposar un arbitratge obligatori, buidant de continguts els Convenis Col.lectius, permetent la desvinculació salarial i consagrant al bisindicalisme institucional com a representant amb legitimitat de les i els treballadors, perquè les cúpules sindicals i de la patronal puguin negociar al marge dels interessos i drets de la classe treballadora. Amb aquesta reforma s’aprova a nivells pràctics l’eliminació del dret a la llibertat sindical.
Amb aquesta reforma de la Negociació Col·lectiva es canvien les regles de joc perquè els i les treballadores siguem meres mercaderies disponibles en funció de la demanda, de la competitivitat de les empreses i dels beneficis de la patronal. Es debilita, el poder sindical directe per negociar les seves condicions i relacions laborals. Es segresta, de fet, l’exercici del dret a la vaga, cosa que representa una política autoritària, possiblement inconstitucional, a l’invalidar i vulnerar el dret fonamental a la Vaga davant el conflicte d’interessos entre el capital i el treball.
Les mesures més lesives d’aquesta reforma de la Negociació Col.lectiva son:
1r - Eliminació de la capacitat negociadora dels comitès d’empresa. Poden ser les seccions sindicals majoritàries qui negociïn al marge del Comitè. Això representa a nivells pràctics la desaparició del sindicalisme alternatiu, combatiu i no pactista. Es desterra el conflicte social del marc de les relacions laborals
2n - S’instaura l’Arbitratge i mediació per a la resolució de les discrepàncies. Les parts negociadores han de dictaminar en el text del conveni el nom de l’àrbitre que ha de resoldre els conflictes que es generin durant la vigència del conveni així com després del seu venciment.
3r - Aplicació i Interpretació dels convenis. Fins ara les discrepàncies sorgides entre les parts sobre interpretació dels convenis i la seva aplicació es resolien en els tribunals. A partir d’ara serà un àrbitre qui decideixi, dictaminant un laude d’obligat compliment
4t - Desjudicialització de les relacions laborals:
a) - Modificació Substancial de les Condicions de Treball: funcions, jornada, torn, horari, etc ..
b) - Despenjament salarial: Inaplicació de taules salarials del conveni.
En ambdós casos l’empresa pot adduir causes previstes en l’última reforma laboral (tècniques, organitzatives, de producció o econòmiques-per perdudes acumulades, previstes o conjunturals-) i portar-les a la Comissió Paritària de Conveni per a la seva negociació i si no hi ha acord es porta al àrbitre nomenat en el Conveni el laude serà d’obligat compliment.
5è - Es prioritza el Conveni Empresa sobre els d’àmbit sectorial, provincial, autonòmic i estatal de tal manera que, si existeixen tots dos, les condicions que prevalen són les del conveni d’empresa (salari, jornada, torn, funcions, vacances, horari i conciliació)
6è - Fi de la Ultraactivitat. El termini màxim de pròrroga dels convenis passa a entre 8 i 14 mesos. El termini mínim quedarà fixat en text de conveni. Si es supera el termini màxim de negociació, les parts s’han de sotmetre a un procediment d’arbitratge.
7è - Nova distribució irregular de la jornada. A partir d’ara s’introdueix com a novetat la distribució irregular d’un mínim del 5% de la jornada de treball en còmput anual i un màxim que es fixarà en conveni col.lectiu.
8è - Convenis Franja. A partir d’ara es permet que un grup d’empleats d’una empresa tingui el seu propi conveni negociat amb els sindicats representats al col·legi electoral que inclogui a aquests treballadors, obviant al Comitè d’Empresa.
Per a la CGT, després de la Reforma Laboral i el Retall de les pensions, ara ens trobem amb un altre gir a la dreta perquè siguem la part feble de la societat la que paguem una crisi que no hem generat.
Després de la posada en marxa de totes aquestes normes i decrets antisocials tenim un estat que compta amb més de 5 milions de persones aturades, la taxa d’atur juvenil arriba al 45%, més de 1,5 milions de famílies tenen a tots els seus membres en atur, un de cada quatre nens que neix a l’estat espanyol ho fa sota el llindar de la pobresa, a finals d’aquest any s’hauran assolit els 500.000 desnonaments des del 2007, etc …
Per a la CGT, l’únic camí possible per a la sortida de la crisi és el repartiment del trebal, -treballant menys per treballar tots, reduint la jornada laboral sense minva salarial i establint la jubilació als 60 anys amb relleu obligatori perquè siguem reemplaçats per una altra persona- i de la riquesa -realitzant una distribució de la riquesa basada en la universalitat dels serveis públics suficients, imposant una major tributació dels beneficis empresarials, establint una fiscalitat realment progressiva, mantenint les prestacions socials per tots els col.lectius socials precaritzats i exclosos .
Per tot plegat, fem convocatòria a simpatitzants, afiliats/des a CGT i una crida al conjunt de la ciutadania de Manresa, del Bages i per extensió de la Catalunya Central, a participar de forma activa en la mobilització organitzada per Manresa Indignada, aquest properdivendres 8 de juliol, a Manresa, que sigui el punt d'inici al nostre territori de les mobilitzacions cap a la Vaga General que creiem necessària per les continues agressions sociolaborals, retallades de drets, i que afecten especialment a la gent desafavorida i a les classes populars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada