Alberto Pericas Riu: Un "animal" a l'Ajuntament de Manresa

Extracte del Pèsol Negre número 40 del 2008, advertint sobre Alberto Pericas Riu
http://www.berguedallibertari.org/pesolnou/wp-content/uploads/pdf/40.pdf

Manresa, novembre 2008 Amor Machete
Alberto Pericas Riu, conegut "popularment" com Animal, va prendre possessió com a regidor de Plataforma per Catalunya, passant a ser la representació d'aquest grup polític a l'Ajuntament de Manresa. Ell i els seus amics …eren els màxims exponents de l'ultradreta de xoc als carrers de la comarca (FN, Falange…). Es dedicaven a fer agressions de tota mena, rebentar festes majors i/o populars, concerts… Res millor que una història viscuda per l'autor de l'article l'any 1991 per tal d'il·lustrat qui és Albert Pericas Riu.

Amb el titular no hem refereixo a què les membres que ocupen càrrecs municipals de Manresa s'hagin acostat a les idees d'alliberament animal, sinó que des del passat 17 de novembre, Albert Pericas Riu, conegut "popularment" com “Animal”, va prendre possessió com a regidor de Plataforma per Catalunya, passant a ser la representació d'aquest grup polític als plens de l'ajuntament i a les comissions de seguiment.
Moltes hem sentit a parlar sobre l'Animal, altres ens en recordem bé de la seva cara, i algunes l'hem patit en primera persona. Corrien els inicis dels 90 i el clima a Manresa (com arreu) no era tan tranquil com a l'actualitat. Hi havia certa conflictivitat al carrer i certes nits la situació es tensava fins a punts que avui en dia són impensables.
Albert Pericas primer treballava per la Matutano i després per l'empresa de transports i paqueteria TNT. Ell i altres com el Morte, Mazinger, Cacahuete, Isma, Baldufa…eren els màxims exponents de l'ultradreta de xoc als carrers de la comarca (FN, Falange…). Amb diferents estètiques (motards, skin-heads…), tots amb insígnies nazis i feixistes es dedicaven a fer agressions de tota mena, rebentar festes majors i/o populars, concerts… Òbviament, eren més que els atacats, jugaven amb el factor edat i preparació, alguns d'ells anaven armats, i no només amb navalles.
Per no allargar el tema, descriuré el que podia passar una nit qualsevol en la que et podries trobar amb aquest actual membre de la democràcia manresana, més que això, explicaré breument el que em va passar a mi una nit de l'estiu del 91 a la porta de l'institut Lluís de Peguera de Manresa, a uns 150 m de la comissaria de la Policia Nacional.
Tornava cap a la plaça amb una companya i un company, era força tard. Tot i que sempre anàvem vigilants, va aparèixer des de la plaça 11 de setembre la furgo de la TNT, o sigui la de l'Animal, a tot gas. Vam començar a córrer, però per mi va ser tard. Vaig sentir la porta lateral de la furgo i a l'entrada de l'insti vaig rebre el primer cop al cap que em va enviar a terra. Em vaig posar en defensa de les parts importants del cos mentre sentia els passos de les martins i rangers que s'acostaven i uns crits femenins que cridaven des de la furgo "matar a ese cerdo…". A partir d'aquell moment em van començar a ploure patades de com a mínim 4 i no recordo gran cosa més fins que vaig sentir "ahora estamos solos, levantate!!!" cosa que vaig fer ple de ràbia i inconsciència.
Llavors vaig veure un tio immens davant i la furgo carregada de gent darrera amb la porta lateral oberta. No vaig tenir temps de reacció quan vaig sentir un cop molt fort al cap i ja era de nou al terra. Sense aixecar-me vaig veure desaparèixer la furgo girant a la dreta, passant davant de la policia.
El següent que recordo era el meu pare aixecant-me. Jo tenia 17 anys, anava a peu i estava sol. Ells i elles eren un mínim de 6, tots superaven els 18-20 anys i un va ser detingut per assassinat a Saragossa mesos més tard.
Aquella nit “l'Animal” era el conductor, altres nit també l'he vist picar, per sort també l'he vist córrer i ser picat. Avui ell està assegut de representant d'un partit polític.
Jo aquella nit era un jove amb inquietuds polítiques, em va tocar córrer i vaig rebre, altres nits vaig picar jo.
Avui les inquietuds han evolucionat cap a ideari, estic preparat mental i físicament i no em crec aquesta democràcia i el joc dels partits que et permeten els espais en ella. Per això et dic Albert que no et tinc por, ni a tu ni als que tens darrera teu, sigui qui sigui, ni als altres partits que comparteixen espais amb feixistes excusant-se en un hipotètic boicot polític.
No us tinc por, però tinc memòria… Mort al feixisme i als seus còmplices i visca la llibertat!!!