dimecres, 31 d’agost de 2011

Comunicat CGT Catalunya: Les retallades socials i laborals han assenyalat al poble treballador la necessitat de lluitar

Les retallades socials i laborals han assenyalat al poble treballador la necessitat de lluitar
Comunicat del SPCC de la CGT de Catalunya
La exigència de democràcia directa i participativa, junt amb el crit tant sentit el últims mesos: "la crisi que la paguin els rics", s’emmarca en un llarg procés de lluites als últims anys.
Les lluites contra els EROs al sector industrial, lluites que van quedar aïllades a cada empresa i no van aconseguir aturar les reformes neoliberals dissenyades per tots els governs i patronals i el mes llastimós amb la connivència del sindicats institucionals.
El “Decretazo” del mes de maig del 2010 amb retallades salarials i socials als empleats i empleades de tots els serveis públics va tenir una resposta contundent amb la convocatòria d’una Vaga el mes de juny del 2010 que va significar la sortida al carrer de 80.000 treballadors i treballadores d’aquests sector a Barcelona.
El 29S 2010 una Vaga General a tot l’estat contra la Reforma Laboral va tenir ressò al sector industrial i als serveis, malgrat la criminalització del Conseller Saura.
El 27G del 2011 un altra vaga és va convocar al Principat, aquesta vegada de la ma del sindicalisme combatiu i els moviments socials de perfil anticapitalista per tal de manifestar el rebuig a la Reforma Laboral i de les Pensions signat per la CEOE, Zapatero, CCOO i UGT. Més de 9.000 persones ens varem manifestar per el centre de Barcelona.
El 14 de Març una gran manifestació mostrava el grau de malestar social contra les retallades en salut, es sumaven a les lluites de ensenyament en defensa de la escola pública de qualitat.
El 14 de Maig una manifestació encara més gran que l’anterior indicava el nivell de rebuig ciutadà a les polítiques neoliberals del govern de CiU. La mobilització continuava "in crescendo".
Des del mes d’abril i progressivament tots els sectors dependents de la gestió pública: administració, ensenyament i sanitat han estat reivindicant els seus drets i batallant per mantenir dignificat el servei a la població, serveis públics que els dirigents polítics en lloc de defendre’ls s’han proposat eliminar-los, intentant imposar el sentiment i pensament: “millor privatitzat” i per tant, donar a mans privades d’ells mateixos o dels seus amics, el negoci.
La mantinguda lluita del sector sanitari en aquests mesos d’estiu on les retallades en urgències i serveis bàsics han estat tant evidents, son l’exemple clar de com volen gestionar els serveis a la ciutadania derivats del impostos que paguem. És evident i queda clar que el Conseller de Sanitat Boi Ruiz, antic president de la patronal del sector privat, te clar com traslladar als seus amics de la patronal la gestió de la sanitat.
La ciutadania, que rebutja aquesta manera de fer, s’ha mobilitzat en contra d’aquestes mesures en un moviment, lliure, obert, autogestionari i d’acció directa en quant ha estat necessari, com per evitar desnonaments d’habitatges. Un moviment que per la defensa del drets i serveis públics que com ciutadans tenim, coincideix amb les reivindicacions que des del sindicalisme no claudicant i per tant combatiu, practiquem a la CGT.
El moviment ciutadà sorgit des del 15-M mantingut des del moviment veïnal que li dona suport, amb la llibertat d’acció que el caracteritzat i que defensa en el seus processos assemblearis per sobre de qualsevol altre consideració, es trobarà amb una tardor farcida d’oportunitats per seguir dient que tot allò que reclamaven encara no s’ha solucionat i, tal com hem vist al llarg d’aquest estiu, els polítics l’han anat fent cada cop més grossa com en el cas del PIRMI i els ajuts socials a les vivendes.
D’entrada ja tenim una primera convocatòria per defensar una vegada més el servei sanitari i per això s’ha convocat per el 2 de setembre una marxa que acabarà en concentració davant del Departament de Sanitat.
Les mobilitzacions que des del propi moviment ciutadà i veïnal es vagin acordant a favor dels serveis públics universals i de qualitat tindran el suport del nostre sindicat i si els esdeveniments porten a plantejar si convé la convocatòria d’una vaga general, a la CGT no tindrem cap inconvenient a participar en l’anàlisi de la convinença de convocar-la.
La solució està en el repartiment del treball i de la riquesa.
Agost de 2011.
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT).
Comitè Confederal - Secretariat Permanent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada