Els sindicats institucionals (CCOO i UGT) i la patronal pacten moderar salaris durant els pròxims tres anys.
Una part del salari anirà lligada a la productivitat i els resultats empresarials.
Es potencien els pactes d’empresa i el despenjament de les condicions laborals fixades en els convenis.
S’incrementa la flexibilitat interna.
Setmanes després que hagués vençut el termini donat pel president del Govern perquè patronal i sindicats institucionals arribessin a un acord sobre reforma laboral, i quan ja semblava que el consens era impossible, ha arribat el pacte. El tàndem CCOO-UGT i la patronal van tancar aquest dimarts 24 de gener els detalls d’un acord sobre salaris, flexibilitat interna i negociació col·lectiva amb implicacions molt significatives sobre les relacions de treball.
Un acord que implica de nou importants sacrificis per als treballadors i treballadores, i que els sindicats institucionals, que en cap moment han apostat per la mobilització i la lluita contra la nova reforma laboral, defensen dient que evitarà la destrucció d’ocupació i fomentarà la conservació dels llocs de treball. En realitat aquesta signatura ratifica de nou la deriva d’aquest sindicalisme de concertació, totalment incapaç de plantar cara als designis de la patronal, els governs (siguin del PP o del PSOE), la banca i els poders econòmics i financers.
Una de les potes més significatives de l’acord és la salarial, amb una novetat important: patronal i sindicats institucionals estan conformes a fomentar a partir d’ara que una part del sou sigui variable i estigui lligada a la productivitat i els resultats empresarials. "Els convenis col·lectius haurien d’incloure components addicionals d’actualització de salaris basades en l’evolució d’indicadors econòmics associats a la marxa de l’empresa (beneficis, vendes, productivitat…). De forma preferent, els increments derivats d’aquests components s’integraran en la part variable del salari, que ha d’adequar-se a la realitat sectorial i empresarial", resa el document. Els representants dels treballadors haurien de disposar d’informació transparent sobre l’empresa per a poder complir amb aquesta clàusula.
Moderació salarial
A més, la pauta salarial per als pròxims anys serà d’extrema moderació. En 2012, els sous creixeran fins a un 0,5% i en 2013 fins a un 0,6%. En ambdós casos, s’inclou una clàusula d’actualització salarial per a la qual es prendrà com referencia l’IPC marcat pel Banc Central Europeu (que és sempre del 2%) o bé l’IPC general espanyol (el que sigui més baix dels dos). Si, per exemple, es pren com referencia el 2%, i l’IPC a final d’any supera aquesta xifra, se sumarà als salaris les desenes que estiguin per damunt. Aquesta quantitat es consolidarà o no en el sou en funció del que decideixin els negociadors. El preu del petroli actuarà, a més, com un altre factor corrector a l’hora de calcular la inflació per a evitar que tensions externes influeixin en la formació dels sous. Per tant, com més gran sigui la pujada del petroli, major serà la pèrdua de poder adquisitiu.
L’any 2014, la pujada salarial dependrà de l’evolució que hagi tingut el PIB l’any anterior: si creix per sota del 1%, l’augment salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l’economia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-lo fins a un 1%, i si el PIB arriba a o supera el 2%, l’augment salarial no excedirà el 1,5%. A més, i per a estimular que empreses i sindicats apliquin ja fórmules de salari variable, les empreses que en el 2014 no les incloguin haurien d’augmentar més el sou dels seus treballadors que les que ja ho contemplin.
A canvi, l’acord fa una crida que es reinverteixin els beneficis empresarials en el teixit productiu per a enfortir a les empreses i arrelar l’ocupació i que es controlin els preus, especialment els que més impacte tenen en les persones amb menys renda. "Totes les rendes han de realitzar un esforç conjunt", diu el text, que subratlla també la necessitat de "adequar" la retribució d’alts directius i executius. Ja sabem que en realitat això acostuma a ser paper mullat, els beneficis empresarials no es reinverteixen en crear ocupació, la classe treballadora acaba contribuint econòmicament molt més que els sectors més adinerats de la societat i les rendes altes sempre troben fórmules per esquivar les seves obligacions.
Increment de la flexibilitat i més facilitats per a despenjar-se dels convenis
L’altra pota de l’acord, la flexibilitat laboral i els canvis en la negociació col·lectiva, doten a empreses i treballadors de nous recursos sobre els quals negociar quant a temps de treball, funcions i salaris i que sempre haurien de ser pactats. UGT, CCOO i CEOE creuen que la flexibilitat interna és una "potent eina per a facilitar l’adaptació competitiva de les empreses" i afavorir l’estabilitat i qualitat de l’ocupació.
D’una banda, els convenis col·lectius podran facilitar que fins al 10% de la jornada es distribueixi irregularment. L’empresari podrà disposar d’una borsa de 40 hores setmanals a l’any que podrà alterar sobre la distribució prevista en el calendari anual. D’altra banda, es potencia la mobilitat interna en l’empresa, fins i tot la mobilitat temporal per a realitzar funcions distintes a les del grup professional al que es pertany en cas que existeixin raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que ho justifiquin. En tots els casos, l’empresari haurà d’avisar amb suficient antelació als treballadors.
Si fins ara era possible que l’empresari i els sindicats pactessin despenjar-se, és a dir, no aplicar la pujada salarial contemplada en un conveni, ara també podrà fer-se amb altres condicions laborals, com l’horari i la distribució de la jornada, el treball a torns o el sistema de remuneració. Entre les causes per a fer-lo està la disminució persistent del nivell d’ingressos o fins i tot que les perspectives econòmiques de l’empresa poguessin veure’s danyades per l’aplicació d’aquestes condicions.
A més, es fomenta la negociació de convenis d’empresa perquè sigui en aquests en els quals es negociïn les condicions laborals més significatives, encara que sense que decaiguin els convenis sectorials i provincials, que s’encarregaran de descentralitzar la negociació i de cobrir als treballadors sense conveni propi.
De moment, el govern del PP amb Mariano Rajoy al capdavant, s’ha mostrat satisfet per l’acord, que va qualificar de "excel·lent missatge". Ara caldrà veure si el govern del PP aprova per la seva part noves mesures encara més regressives.
Nous motius doncs per a la mobilització. Cal seguir construint processos de lluita entre el sindicalisme alternatiu i els moviments socials per a fer front a aquesta nova reculada de drets laborals. En aquest camí estarem la CGT.
>>> En document adjunt teniu l’acord signat per CCOO, UGT, CEOE i CEPYME
Resum dels punts clau de la nova reforma laboral
- Moderació salarial
Sindicats i patronal han pactat una moderació extrema en els sous que inclou la possible congelació ja que els salaris creixeran segons una forqueta d’entre un 0% i un 0,5% aquest any i en 2013, fins a un 0,6%. El 2014, la pujada salarial dependrà de l’evolució que hagi tingut el PIB l’any anterior: si creix per sota del 1%, l’augment salarial no podrà ser superior al 0,6%; si l’economia creix entre un 1% i un 2%, els sous podran fer-ho fins a un 1%, i si el PIB arriba a o supera el 2%, l’augment salarial no excedirà el 1,5%.
- Control de preus i beneficis
El text fa una crida a que els sectors de la distribució i les administracions controlin els preus, especialment els dels productes bàsics. També perquè els beneficis empresarials es reinverteixin en el teixit productiu i es moderin els salaris dels alts executius i directius.
- Flexibilitat interna negociada
Els convenis potenciaran la flexibilitat interna negociada amb mesures com la distribució irregular de la jornada, la mobilitat dintre de l’empresa o que una part del salari estigui lligada a l’evolució de l’empresa. L’empresari disposarà també d’una borsa d’hores anuals que podrà alterar segons la distribució prevista. Les classificacions professionals haurien de centrar-se en grups professionals i no en les anteriors categories professionals.
- Despenjament dels convenis
Els empresaris podran despenjar-se (és a dir, no aplicar) diverses parts del conveni, no només la salarial, com fins a ara, quan existeixin causes econòmiques. Sempre que hi hagi acord, podran aplicar la clàusula de despenjament a la jornada o al treball per torns.
- Potenciament dels convenis d’empresa
Els convenis sectorials potenciaran la negociació en les empreses, perquè sigui aquí on es pactin condicions com la jornada laboral o els salaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada