dimecres, 29 d’agost de 2012

El 17,1% dels menors viuen per sota del llindar de la pobresa


El 17,1% dels menors viuen per sota del llindar de la pobresa

A l’escola amb gana i sense quadern: la crisi s’acarnissa amb els nens a l´Estat Espanyol
El 17,1% dels menors viuen per sota del llindar de la pobresa
La crisi empitjora les seves condicions de vida, alimentació i educació Els pares tenen dificultats per comprar material escolar i roba Cada nen que neix a Espanya ho fa amb un deute públic de 15.570 euros Segons un informe d’UNICEF la infància és el col · lectiu més pobre a Espanya
"Alguns nens expliquen que fan un àpat al dia i tenen fam . Són els casos més dramàtics però existeixen ". Són paraules del president de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), Jesús María Sánchez, qui explica a RTVE.es que també cada vegada és més habitual que els alumnes vagin a classe sense el material escolar que se’ls exigeix.
La crisi colpeja amb força als més petits. Les dades són alarmants. Per primera vegada en la història, els nens s’han convertit en el col·lectiu més afectat per la crisi econòmica a Espanya , segons un recent informe de l’Unicef ​​, que posa de manifest que al nostre país viuen gairebé 2,2 milions de nens en pobresa relativa .
El 17,1% dels menors a l’Estat espanyol viuen per sota del llindar de la pobresa (15.820 euros anuals per a una família de dos adults i dos nens), una taxa que situa a l’Estat espanyol com el quart de la UE amb la proporció més alta de nens pobres , per darrere de Romania, Letònia i Bulgària. Augmenta també el percentatge de nens que viuen en llars amb una privació material severa i dels que viuen en llars que pateixen pobresa crònica.
Empitjorament de les seves condicions de vida, de la qualitat de la seva alimentació i de la seva educació i dificultat per a costejar tractaments mèdics no inclosos en el sistema públic són algunes de les conseqüències de la crisi econòmica que ha provocat que el nombre de llars amb tots els seus membres adults en atur creixi un 120% entre 2007 i 2010, segons Unicef.
Creu Roja iniciava mes de juny un nou pla de repartiment d’aliments per a les famílies que pitjor ho estan passant que inclou lots infantils de cereals, llets de continuació i potets.
"El meu marit i jo estem a l’atur. Vinc al repartiment d’aliments perquè tinc un nen de cinc anys i he d’assegurar aliments bàsics per casa com llet, galetes, arròs o pasta". Així tinc la tranquil·litat que el meu fill podrà menjar cada dia, explica a RTVE.es Graciela, que porta el seu carro ple de menjar d’una de les seus de Creu Roja.
Yolanda Cagigal, treballadora social de Creu Roja, assegura a RTVE.es que la prioritat absoluta per a ells són les famílies amb nens petits. A més del repartiment mensual d’aliments, un cop l’any lliuren bolquers als que no poden fer front a aquesta despesa imprescindible.

"Els meus fills mengen pitjor que abans".
Joaquín té 37 anys i no arriba a final de mes des del mes de novembre quan va perdre el seu treball com a tècnic en control de plagues. Està divorciat i lamenta que els seus fills de 4 i 9 anys paguin per la crisi. "Només compro menjar el cap de setmana que em toca estar amb ells i de pitjor qualitat. Els meus fills mengen pitjor que abans", explica a RTVE.es aquest jove.
"Els nens són pobres perquè viuen en famílies pobres que no poden fer front a les despeses mínimes mensuals i això, malauradament, cada vegada és més habitual ", ha explicat a RTVE.es la coordinadora a Madrid de la Xarxa Social contra la pobresa i exclusió social, Gabriela Jorquera.
Paco, un cuiner de 44 anys, també reconeix que les seves dues filles s’alimenten pitjor que abans. Està a l’atur i cobra l’ajuda per a desocupats sense prestació de 426 euros. "Pagament la hipoteca, les factures i no em dóna per més. Les postres ja són un luxe", diu.
Martina va cada nit amb el seu fill Josep, de sis anys, a sopar al menjador social per a menors que l’Associació Missatgers de la Pau ha obert a Embajadores (Madrid). Allà es dóna cada tarda suport escolar a 100 nens. Després d’estudiar arriba l’hora del sopar. Permeten que o bé el pare o la mare puguin sopar amb els petits.
Des del centre asseguren que la majoria de la població que acudeix al centre és immigrant però cada vegada hi ha més espanyols que es veuen en una situació límit per la crisi.
Dulce Jiménez, una de les treballadores socials del centre, s’indigna per la situació de molts nens: "Els ciutadans corrents no som culpables de la crisi però, per descomptat, els nens menys". "Hi ha diners per Bankia però aquí ve gent que no ha de posar-se a la boca ", denúncia, mentre separa aliments i prepara les bosses per repartir a les famílies.

Problemes per comprar el material escolar necessari
A les escoles la crisi també ha envaït les classes "Molts alumnes no porten material tan bàsic com cartolines, coles o quaderns", ha explicat a RTVE.es Alicia Jiménez, de l’Associació de Pares i Mares del col·legi Max Aub (València). No pregunten massa als nens perquè saben la resposta en la majoria dels casos: "No hi ha diners a casa". L’objectiu és no estigmatitzar-quan se sap o s’intueix que a casa hi ha dificultats econòmiques.
Des de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes denuncien la reducció o supressió, en molts casos, de beques de transport escolar, de llibres i de menjador. "És dramàtic escoltar a un pare dir que esborra el seu fill d’una activitat extraescolar perquè no pot pagar 10 euros, però això està passant en els centres", ha afirmat el president de la CEAPA, Jesús Sánchez, que també parla de problemes per comprar els uniformes o roba esportiva dels alumnes.
L’informe d’Unicef ​​"L’impacte de la crisi en els nens" alerta que les administracions han inclòs com a mesura de reducció del dèficit públic la supressió d’ajuts a les famílies. També critiquen l’enduriment de les condicions per accedir-hi.
Els nens perceben els problemes derivats de la crisi
Els nens que van a sopar al menjador social de Missatgers de la Pau a Madrid entren feliços cada tarda i se senten a les taules de colors. "Ells no han de donar compte de la situació en què estan les seves famílies, així que aquí res de penes, tot alegria i jocs ", explica a RTVE.es Dulce Jiménez, treballadora social.
Els més petits perceben i, en ocasions pateixen, l’increment d’estrès dels adults i molts poden arribar a sentir-se culpables de la situació creada , el que afecta el seu rendiment escolar.
"La situació és dramàtica, quan acabi la crisi queda molta pobresa estructural", ha manifestat la coordinadora a Madrid de la Xarxa Social contra la pobresa i exclusió social.
Cap nen segurament conegui el significant del terme ’crisi de deute’ però, segons Unicef, molta deute contreta a alts interessos (la de a llarg termini) repercutirà com a part d’una "hipoteca social" que fa que cada nen que neix en aquest moment a Espanya ho faci amb un deute públic de 15.570 euros. Enrere va quedar el néixer "amb un pa sota el braç".

FONT: RTVE.ES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada